Quan necessito aixecar el meu esperit, el que em cura són tres coses: sentir l'amor de les persones que m'estimo, el contacte amb la natura i la música. No sé si us passa, però hi ha música que és com si entrés en el teu cos i arriba de seguida al teu cor. Descobrir un tema, una melodia o una cançó que connecta amb la teva ànima és un moment sublim; als que els hi agrada la música saben del que els estic parlant...
Doncs bé, i gràcies als amics de Lostfrontier i de la seva ràdio "En el Aire" que no em canso de recomanar, he descobert en els darrers mesos la música del compositor italià Roberto Cacciapaglia; i us puc assegurar que la seva música enamora i que tot el meu ser agraeix escoltar-la. Per a mi, Cacciapaglia forma part d'un altar personal on estan els Ludovico Einaudi, Giovanni Allevi, Wim Mertens o Rodrigo Leao; compositors actuals, minimalistes i neoclàssics, capaços de tocar l'ànima humana amb una força inusitada. Són moltes vegades la meva força davant de les adversitats.
Us recomano que he escolteu aquests tres temes: Un concert, en directe i amb orquestra, del tema "Atlantico" i dos temes més que m'apassionen: "Universal Dance" i "Sarabanda". També us recomano que llegiu l'article de Philo (una de les ànimes de la ràdio "En El Aire") que va publicar sobre aquest compositor en el seu bloc.
4 comentaris:
No el coneixia. M'agrada molt. Gràcies.
M'alegro que t'agradi. Gràcies.
Navegando he visto esta entrada. He ido a YouTube para escuchar más. Hay una, Figlia del Cielo, que me pone la piel de gallina cada vez que la escucho. Gracias por dar la noticia.
De nada, Steve. Me alegro que esta música compartida te haya gustado.
Un saludo cordial.
Publica un comentari a l'entrada