Però
com a qualsevol persona, una obra ens pot generar diversos
sentiments, ens pot dir alguna cosa o no, o ens pot atreure o
provocar un sentiment de menyspreu. En aquest cas, un aspecte de
l'exposició centrada en l'obra d'Orla Barry em va fer sentir-me
identificat amb una de les coses que m'apassionen: les pedres.
Des
de petit, he sentit una atracció per les pedres. I per pedres de tot
tipus: minerals, roques, restes arqueològiques, fòssils, pedra
seca... Però, sobretot, per les pedres arrodonides i les formes que
la natura les ha dotat. La meva col·lecció -que de tant en tant
m'haig de desfer-me- recull pedres arrodonides de molts llocs i tenen
una significació especial perquè sempre han estat relacionades amb
moments feliços. De fet, les pedres crec que estan carregades de
l'energia de la natura o per les persones que les han manipulat; i a
mi, m'agrada regalar pedres carregades amb els meus sentiments.
Doncs
com us explicava, Barry presenta en aquesta exposició la Collection
1996-2011, una obra constituïda per sis vitrines que contenen la
seva col·lecció de pedres, que l'artista ha batejat amb un nom
segons el seu aspecte, en una espècie de joc infantil metafòric que
realça cadascuna de les peces perquè tinguin l'adequat nivell per
estar exposades en un museu.
També he descobert
d'aquesta polifacètica artista irlandesa, una obra feta en pedra seca de pissarres per un jardí on també combina uns escrits de
lletra lligada fets amb pedra arrodonida. Una obra i una artista que
ben segur continuaré seguint ben a prop.
