Racons del Baix Llobregat (VI). L’ermita de Sant Ramon i el Parc Forestal del Montbaig

“L’ermita al cel suspesa”. Aquest vers del poema “L’Emigrant” de mossèn Jacint Verdaguer referint-se al Santuari de Bellmunt quan “flota” entre els núvols de les sempres abundants boires de la comarca d’Osona, també serveixen per descriure l’ermita de Sant Ramon quan s’il·lumina per la nit i sembla formar part dels planetes i dels estels del cel del Baix Llobregat. Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Montbaig on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans (De fet, abans de la construcció de l’ermita hi havia una gran fita del segle XVII que es conserva a l’antiga seu de la Quadra del Bori i que avui en dia és el restaurant Can Xixol de Sant Boi). L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats; de fet, encara es costum per part d’algunes persones el portar ex-vots pujant a l’ermita i posar un ciri a Sant Ramon.
Però a part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès turístic pels amants de la natura: és un autèntic balcó natural sobre el Delta del Llobregat i un mirador impressionant de 360º on podem contemplar el Garraf, Collserola i les Muntanyes de l’Ordal; fins i tot, des d’aquest lloc, podem veure una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt nets! (veieu foto i article del bloc de Jaume Sans).
Pujar a peu a l’ermita de Sant Ramon és una recomanable excursió familiar per a gent gran i per anar amb nens. Al cim del Montbaig es pot pujar a peu des de Viladecans (per una ruta senyalitzada des del Parc de la Torre Roja) i des de Sant Climent de Llobregat (des de Can Boneu o des de Can Molins); però la millor ruta és la que puja des de Sant Boi de Llobregat –senyalitzada des de la carretera de Sant Climent i que s’inicia en un aparcament del parc forestal- ja que travessa els boscos de roures i alzines de la zona d’obaga del Parc Forestal del Montbaig, passant per racons tan interessants com el Pavelló de Caça o la Torre de les Bruixes (Centre d’Informació del Parc Forestal Montbaig), el recinte arqueològic de la Torre Benviure (on s’està construint en aquests moments un centre d’interpretació), el Camí Ral, la Font de Gualbes, i on es troben diferents camins per pujar amb diferents dificultats (la pista forestal principal és de fàcil accés per a tothom i per als ciclistes. Recomano que consulteu la meva guia Rutes pel Baix. I si us agrada les pendents, pugeu per la drecera amb marques grogues).
L’ermita de Sant Ramon, a part del seu us religiós, té un bon servei de bar-restaurant i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat on es molt recomanable que veieu l’audiovisual en 3D “El Tresor del Baix” (És gratis i ho heu de demanar veure’l al bar-restaurant).

Música recomanada (XVIII). “Birth of Blodeuwedd” i “Anoushka” de David Caballero (GNOMUSY).

Al llarg dels segles, la Natura ha inspirat a molts compositors que s’adentraven en ella per trobar la melodia de la seva música. El madrileny David Caballero o Gnomusy no cal que s’adentri en la Natura, treballa constantment per a ella: és enginyer forestal (Ingeniero de Montes). I, a més a més, és un autentic “gurú” de la investigació forestal havent assessorat al govern de Grècia en la lluita contra els incendis forestals o havent actuat –malauradament- com a pèrit judicial dels fets que van ocórrer l’any passat a Guadalajara on van morir 12 bombers. David és un “Leonardo da Vinci” del nostre temps que auna els seus treballs d’investigació científica i la seva sensibilitat artística com a compositor. Vaig tenir el plaer de conèixe’l personalment fa pocs dies en unes jornades tècniques sobre el LIFE+ a Madrid i és una gran persona. Hem quedat que quan vingui a Barcelona, li ensenyaré els nostres boscos perquè em doni la seva opinió pel que fa al seu manteniment. Però aquí us parlo de música recomanada i crec que quedareu maravillats al escoltar-la; una música amb influències celtes i romàntiques. El seu únic disc "Ethereality" m’encanta i el vaig descobrir al programa “Diálogos3” de Ramon Trecet; David com a bon humanista que és, ha donat a “Metges sense Fronteres” tots els beneficis de la venda del CD i el podeu comprar aquí. També el podeu escoltar sencer a través d'aquesta aplicació (el tema que més m'agrada és Birth of Blodeuwedd"). Us recomano que també veieu el vídeo d'una de les seves recents composicions i que és genial.

El micro bolet

Ahir, el company Andreu Burguera em va portar, d’una zona del Montbaig on està treballant, un parell de fulles de roure enganxades i em va dir “Mira, què curiós” –ell és l’expert docent d’un mòdul forestal del Taller d’Ocupació que dirigeixo-. Jo pensava que no era cap cosa extraordinària... quan l’agafo me n’adono que a sobre de les dues fulles de roure hi havia... bolets! Això si, uns micro bolets... L’Andreu és un gran aficionat a la Micologia i la seva sabiduria en aquesta matèria, com sobre les orquídies o l’anellament d’ocells, és immensa. De seguida, agafem l’excel·lent llibre “la Guia dels Bolets dels Països Catalans” d’en Ramon Pascual (una veritable bíblia sobre el tema) i descobrim que es tracta del bolet Marasmius epiphyllus; un bolet que pertany a la mateixa família del cama-sec i que és comestible. Aquest micro bolet viu sobre les restes vegetals i surt als nervis i al pecíol de fulles caigudes de roures o alzines. Com m’imagino que com jo i la gran majoria dels mortals desconeixeu aquest bolet santboià m’ha semblat interessant compartir aquest “petit descobriment”.

Regeneració

El passat 2 d’agost es va declarar un incendi en el cim del Montbaig. Només va afectar a una 1,5 h del terme de Viladecans a una zona que ja s’havia cremat l’any 2005. Passat uns vint dies, ahir vaig passar per la zona per veure els efectes de l’incendi i si ja havia signes de regeneració espontània de la vegetació. La meva sorpresa va ser veure com entre un conjunt de figueres de moro cremades, havien brotat amb inusitada força i verdor un conjunt de noves. Sembla que la Natura ens vulgui ensenyar que els daltabaixos són oportunitats per regenerar-se i tirar de nou amunt amb més força que mai.

Franges

Com cada any, els programes d’inserció laboral que gestiona CORESSA (la empresa municipal de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat) col·laboren en el manteniment de les franges contra incendis de la nostra ciutat. Les franges contra incendis són fonamentals per a la prevenció i la seguretat dels nuclis habitats de les ciutats i pobles que es troben tocant a les zones forestals. Jo porto diversos anys treballant a CORESSA com a director del programa Taller d’Ocupació; i aquest programa té un parell de mòduls d’alumnes-treballadors de tasques forestals que col·laboren fent pràctiques de la seva especialitat en aquesta important tasca. És una feina dura: s’han de suportar altes temperatures sota roba i elements de seguretat que semblen armadures ja que la feina també és perillosa.
I com cada any, afloren de nou els elegants i majestuosos marges de pedra seca amagats per una vegetació que brota amb força any rera any (i aquest any, deu ni do com a brotat amb les pluges). I afloren moltes coses més del nostre patrimoni històric i natural: barraques, pous, cisternes, cups de vinya, etc... De fet, CORESSA ha informat els darrers cinc anys de més de 70 troballes arqueològiques al Museu de Sant Boi que han permès tenir un major coneixement de la història i del patrimoni històric de la nostra ciutat en l’àmbit de les seves muntanyes.
Però malauradament, també es troben molts abocaments nous o antics de runes, de plàstics, de cotxes, de matalassos... i de tot el que us pugueu imaginar i més. Tots aquests abocament són inventariats i es passa la informació al departament de medi ambient perquè planifiqui la seva retirada i tancament. Sovint es troben també cotxes i motos abandonats (en molts casos robats) dels quals s’informa a la Policia Local per a la seva retirada. En fi, que no només es treu herba sinó que també es fa feina transversal d’informació municipal que també és important per a la ciutat.

El Montbaig és recupera!

Al juliol de 2005, la muntanya de Sant Ramon (el Montbaig) va patir un important incendi que fa fer que morissin molts arbres i matolls.
Quasi tres anys desprès, fa goig veure com la zona pública de la muntanya s’està regenerant amb força gràcies a una actuació planificada de restauració forestal feta des de l’Ajuntament de Sant Boi i la Generalitat i que ha comptat, i compte encara, amb la col·laboració dels mòduls forestals de programes d’inserció laboral d’escoles taller i tallers d’ocupació que gestiona la empresa municipal CORESSA servin també perquè moltes persones aprenguessin la feina d’operari forestal.
Són moltes les persones que han treballat, però també són molts els nens i nenes acompanyats dels seus pares que han participat en la seva recuperació en les consecutives festes de l’arbre on plantaven i regaven pins, cirerers i alzines.
Us poso una foto de la zona, amb el Montpedrós a l’horitzó, de uns pins pinyoners que creixen amb força i confiança desprès de la destrucció total, tot un cant a la vida.