S'hi ha una música que m’agrada és la que s’interpreta amb els diferents tipus de la flauta. M’agrada adquirir música clàssica on tingui protagonisme aquest instrument. I també he recopilat molta música composada per flautistes que s’integren en les anomenades “noves músiques” o l’anomenada música “new age”. Dins d'aquest gènere, Nicholas Gunn és, sens dubte, el meu compositor preferit, encara que es pot considerar un “multi instrumentista” total.
Bona part dels temes dels diferents àlbums de la dilatada discografia de Nicholas Gunn estan inspirats en els espais naturals dels Estats Units (El Grand Canyon, Great Smoky Mountains, Yellowstone,...); inspiració saltejada amb una clara influència de la música nativa nord americana, sud americana i espanyola.
La música de Nicholas em transmet la frescor de les muntanyes –en serio- i aquests dies de tanta calor, la música fresca també refresca...
Com afirmava Manuel Lemos en una entrevista que va fer a Nicholas Gunn per la revista World Music, la música de Nicholas “es como cerrar los ojos y dejar acariciarse por el viento sentado en una roca de la montaña”.
30 de juny, 2009
22 de juny, 2009
Vicenç Ferrer, un heroi de la humanitat.
“Fer és la millor manera de dir”. Aquesta frase d’en José Martí ja fa temps se’n va enganxar amb el meu pensament de que aquest món necessita menys discursos i més i fets i actuacions per millorar-lo.
Els meus herois personals són les persones que fan i fan com en Vicenç Ferrer. Les persones que -de veritat- ajuden d'una forma callada, tranquil·la i abnegada, a transformar una societat d’injustícies i de pobresa en una societat humana, justa i digne. Persones que tenen l’únic interès d’ajudar als demés. Persones que són positives de mena.
Sento tristor per la mort d’en Vicenç Ferrer però alhora alegria per veure la transcendència en el mitjans de comunicació que ha tingut la seva obra que ben segur ajudarà a que la Fundació Vicente Ferrer continuï amb el seu legat de treballar pels més pobres de la Índia.
I sento orgull perquè a Catalunya i a Espanya hi han molts cooperants –laics o religiosos- com en Vicenç Ferrer que treballen pels demés al nostre país i fora de les nostres fronteres. Aplaudeixo que el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació hagi decidit nomenar amb el nom de Vicente Ferrer el premi als cooperants.
I sento orgull perquè a Catalunya i a Espanya hi han molts cooperants –laics o religiosos- com en Vicenç Ferrer que treballen pels demés al nostre país i fora de les nostres fronteres. Aplaudeixo que el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació hagi decidit nomenar amb el nom de Vicente Ferrer el premi als cooperants.
I sento vergonya quan veig en que es gasten els diners de tots els ciutadans alguns polítics, en el que guanyen algunes persones com a directius o en operacions d’especulació o amb el que es gasten alguns clubs de futbol en la compra de jugadors...
Quin rendiment humà hagués tret en Vicenç amb els milions d’euros que s’han pagat recentment per un sol jugador de futbol!
Homes com en Vicenç Ferrer ens recordem que hem de fer –en la mida que puguem- alguna cosa per millorar la nostra societat i el nostre món.
13 de juny, 2009
El curiós pont del Montbaig
De les troballes arqueològiques del patrimoni històric que s’han trobat al Montbaig, aquest pont és potser una de les més curioses.
Al setembre de 2005, mentre es realitzaven tasques de neteja d’arbres cremats pel pavorós incendi del juliol del mateix any, es va trobar aquest curiós pont en la capçalera d’un torrent que baixa pel Montbaig des de la cruïlla que formen el camí de l’ermita que puja per la font de Gualbes i el camí vell de Sant Ramon.
El pont fa uns 2,5 metres d’alçada i 1 metre d’ampla amb un arc de mig punt; aquest arc està construït amb maons prims i la resta del pont amb llicorella.
Es tracta d’una construcció ben curiosa, perquè és una construcció molt ben feta que donava servei a un camí amb una ampla només d’un metre per on no podia passar un carro, encara que si una mula. Cal assenyalar que les pistes forestals que avui existeixen, fa 200 anys no hi eren; i aquest pont era d’un camí que avui en dia s’ha perdut.
La datació de la construcció d’aquest pont és difícil de concretar. Encara que per la tipologia dels materials podria ser una construcció dels segles XVIII-XIX.
A la foto, tècnics del Museu de Sant Boi inspeccionant la troballa el setembre de 2005.
07 de juny, 2009
Racons del Baix Llobregat (VIII). Sant Salvador de les Espases.
Si ha un racó del Baix Llobregat que es pugui considerar com a espectacular i èpic és Sant Salvador de les Espases.
Aquest racó fronterer amb la comarca del Vallès Occidental seria la escenografia perfecta d’una pel·lícula d’aventures on es necessités les runes d’un castell, d’una muntanya que fos un niu d’àguiles i que donés la imatge d’un territori fronterer.
I efectivament, l’origen de Sant Salvador de les Espases podria havia estat el d'un punt fronterer de l’antiga Marca Hispànica que l’emperador Carlemany va crear per defensar el seu imperi front l’avanç dels àrabs a la Península Ibèrica, encara que a nivell documental no sembla citar-se fins a finals del s. X.
I perquè un lloc que desprèn pau i serenor des del s. XVI com a santuari, uneix el nom de Sant Salvador i un estri de guerra com és la espasa?
Com en molts llocs, les llegendes donen la resposta: El compte Borrell de Barcelona, a inicis del s. XI, va lliurar una tremenda batalla en aquest indret contra els àrabs invasors i sembla ser que el comte, davant de l’atac ferotge de l’invasor, va demanar ajut al cel i aquest li va enviar una pluja de espases de foc contra l’enemic.
Des de l’explanada que hi ha davant de la entrada de la ermita, podem gaudir d’una espectacular visió del conjunt de la serralada de Montserrat on ens podem imaginar aquella suposada pluja d’espases.
A Sant Salvador de les Espases només es pot pujar caminant per diverses rutes. Jo, us proposo que pugeu des de la carretera asfaltada que dona accés a l’antic balneari de la Puda (un trencall de la carretera que va de Martorell a Manresa, abans d'arribar a Monistrol de Montserrat), on podreu aparcar el cotxe i trobar un senyal que indica l’inici del camí.
És una agradable excursió on els nens i les nenes poden fruir de la fusió de natura, patrimoni històric i llegenda que ofereix aquest lloc (aneu en compte amb les espases que us caiguin...).
Us recomano llegir també la informació que aporta aquest bloc:
http://esparregueraciutatdelmeucor.blogspot.com/2006_11_01_archive.html
Etiquetes de comentaris:
Patrimoni històric,
Patrimoni Natural,
Senderisme
03 de juny, 2009
Presentació de "el marge" a la III Trobada de blocaires
En el marc de la III Trobada de Blocs, Fèisbuc i Birres de la Xarxa Santboina celebrada el pasta 30 de maig, vaig tenir l’honor d’estar convidat a presentar el meu bloc.
En el mateix acte, dedicat als blocs relacionat amb el medi natural, l’amic Andreu Burguera també va presentar el seu interessant bloc “Golbes, el racó del naturalista”.
Vaig aprofitar aquesta oportunitat per fer balanç del que ha estat aquest 15 mesos de funcionament del meu bloc i explicar les meves gratificants experiències personals al respecte.
Unes de les coses que vaig explicar és que el perfil de les persones que s’interessen pel meu bloc és de gent interessada pel senderisme, la natura i el patrimonis històric de l’àmbit de Baix Llobregat.
I a nivell de dades, “el marge” ha tingut més de 12.000 visites fetes per uns 8.000 visitants (una mitja de 30 visites i 18 visitants per dia). Son dades engrescadores i que m’animen a continuar amb aquesta tasca divulgadora de fer aquest bloc.
Al final de la meva presentació vaig dir que “en aquesta vida diuen que s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i fer un llibre... Jo, afegiria, i fer un bloc”
Si voleu veure la meva intervenció i la resta de la trobada, us convido a veure el reportatge següent que van fer Ricardo Caballero i Paky de López en Imatges de Sant Boi TV:
En el mateix acte, dedicat als blocs relacionat amb el medi natural, l’amic Andreu Burguera també va presentar el seu interessant bloc “Golbes, el racó del naturalista”.
Vaig aprofitar aquesta oportunitat per fer balanç del que ha estat aquest 15 mesos de funcionament del meu bloc i explicar les meves gratificants experiències personals al respecte.
Unes de les coses que vaig explicar és que el perfil de les persones que s’interessen pel meu bloc és de gent interessada pel senderisme, la natura i el patrimonis històric de l’àmbit de Baix Llobregat.
I a nivell de dades, “el marge” ha tingut més de 12.000 visites fetes per uns 8.000 visitants (una mitja de 30 visites i 18 visitants per dia). Son dades engrescadores i que m’animen a continuar amb aquesta tasca divulgadora de fer aquest bloc.
Al final de la meva presentació vaig dir que “en aquesta vida diuen que s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i fer un llibre... Jo, afegiria, i fer un bloc”
Si voleu veure la meva intervenció i la resta de la trobada, us convido a veure el reportatge següent que van fer Ricardo Caballero i Paky de López en Imatges de Sant Boi TV:
25 de maig, 2009
Sant Boi recupera la pedra seca (II)
Tal com us informava en el meu post http://elmarge.blogspot.com/2009/04/sant-boi-recupera-la-pedra-seca.html, des de ja fa alguns mesos, un pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, està realitzant tasques de reconstrucció de marges i cabanes de pedra seca al Parc Forestal del Montbaig.
Desprès de reconstruir una cabana de base rectangular i un conjunt de marges a la zona recuperada del Pla de la Verge, s’ha recuperat aquesta cabana de base circular a prop de l’ermita de Sant Ramon.
El passat 20 maig, i en el marc de la Festa Major de Sant Boi, un grup d’unes 50 persones van tenir l’oportunitat de veure aquestes construccions recuperades i rebre explicacions de com s’ha fet, essent molt enriquidor per les persones que vam assistir (Us recomano que veieu el reportatge que va publicar M. Àngels Branchadell al bloc de l’associació Bici Baix Llobregat http://bicibaix.blogspot.com/2009/05/pedra-seca-al-montbaig.html).
18 de maig, 2009
Estudiosos del Camí Ral visiten el tram recuperat de Sant Boi
El passat dimecres, 13 de maig, vaig tenir l’honor d’ensenyar, als següents estudiosos, el tram recuperat del Camí Ral que anava de Sant Boi a Vilafranca: Francesc Sánchez, regidor de cultura de Begues, Xavier Parellada del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), Jaume Vendrell, tècnic de cultura de Sant Climent de Llobregat, historiador i autor de l’interessant treball “...In Locum Vocitatum Almafar...” i Miquel Vives, geògraf i autor de la imponent tesi “L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix”.
L’any 2005, vaig tenir el meu moment “sàpiens” de descobrir aquest tram i, l’any 2008, de dirigir els treballs de recuperació que va efectuar el mòdul forestal del Taller d’Ocupació de Sant Boi que comandava l’amic Andreu Burguera.
Aquests estudiosos van destacar la singularitat del tram recuperat per haver arribat intacte fins als nostres temps desprès d’haver estat més de 100 anys abandonat degut a la construcció, a principis del segle XX, de la carretera de Sant Climent de Llobregat.
També vam visitar el veritable Estret de Roques (veieu el meu post al respecte), una antiga excavació efectuada entre llicorelles amagada entre la vegetació que havia permès tenir un recorregut molt més rectilini entre Sant Boi i Sant Climent en l’època que la única via de comunicació era l’antic Camí Ral (una característica, per cert, dels antics camins romans).
En aquests moments el CEB de Begues està impulsant, conjuntament amb el grup de Recerca d’Olesa de Bonesvalls, una important tasca de investigació documental i sobre el terreny, dels trams del Camí Ral entre Sant Climent, Begues i Olesa. Ben segur que aquesta feina permetrà un recuperació total del Camí Ral obrint moltes portes a la creació d’un recorregut eco turístic que passarà per espais naturals com el Parc Forestal del Montbaig o el Parc Natural del Garraf i per interessants racons de patrimoni històric lligats a la història del Camí Ral com la Torre Benviure del s. XI i l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls del s. XIII.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)