La “desgavellada” Creu de Can Salgado.

En el terme de Santa Coloma de Cervelló existeix una curiosa creu de muntanya que el vandalisme provocat per uns brètols l’han desgavellat. La creu està situada en el cim d’un turonet (121,9 m) que vigila la cruïlla que formen els camins de can Codina (un camí que connecta, a l’alçada del mas de can Codina amb el camí del Llor a Sant Boi amb la carretera d’accés a la urbanització “Cesalpina” a Santa Coloma) i el de can Salgado (Camí que neix a les Cases del Llor a Sant Boi). En aquest cruïlla també està l’entrada de l’imponent mas de can Salgado.
El topònim Salgado és originari de Galícia. Jacinto Salgado era un militar de les tropes borbòniques de Felip V que va intervenir a la Guerra de Successió i que va rebre, com a premi i botí de guerra, la Torre Forès, una masia del segle XVII que a partir de llavors es va dir can Salgado (a pesar del que digui rètol de la entrada que indica “Mas Terra Alta”).
Cal assenyalar, abans de res, que l’últim tram del Camí de can Salgado que arriba a aquesta cruïlla és molt interessant: es tracta d’un camí que no s’ha arranjat amb maquinària i conserva les antigues travesseres de pedra que s’utilitzaven antigament per evitar l’erosió dels camins amb pendent. En aquest tram també poden observar un interessant mur de contenció del camí, fet amb pedra seca de llicorella.
El que queda de la creu -molt probablement més devastada en aquests moments del que es veu en aquestes fotografies fetes l’any 2005- no indica que sigui una creu molt antiga. Es probable que, per la ubicació a la partió dels termes de Sant Boi i Santa Coloma, aquesta creu substitueixi a alguna antiga creu de terme que van destruir altres avantpassats dels brètols d’avui en dia (Quina mania s’ha tingut sempre en destruir les creus de terme!). El lloc on s’ubica és, avui en dia, un bosc descontrolat de pins blancs força impenetrable; però en temps no molt llunyans, devia ser un lloc amb força visibilitat ja què el turonet devia d’estar del tot conreat de vinyes, atesa l’abundància d’interessants marges de pedra seca fets amb llicorelles i pedres de torturà.

Música recomanada (XXII) “We are the thieves”, “Struggle for pleasure images” i “Close Cover” de Wim Mertens

Diu Wim Mertens que “el paràmetre femeni aporta un altre so a la música”; aquesta afirmació de Wim Mertens la ha tingut molt en compte en les seves composicions on la veu femenina és, molt sovint, present com un instrument més (els cants són sons sense lletra) i on moltes vegades els instrumentistes que utilitza per la gravació dels seus CDs o pels seus concerts són dones. En el fons, Mertens, sent una forta atracció per la aportació que fan les dones a la bellesa de la vida i per tant està convençut que la seva música necessita d’aquesta aportació. El tema “We are the thieves” és un exemple:



Els temes més coneguts, sobretot per la seva utilització com a banda sonora en la pel·lícula “The Bell of an Architect” (“El Ventre de l’Arquitecte”) de Peter Greenaway i en anuncis publicitaris de TV són “Struggle for pleasure images” i “Cover Close”. Una música minimalista que no deixa indiferent i que ens aportar sentiments diferents d’alegria i romanticisme on el piano és el protagonista:

La campanya de la Conferència Episcopal.

Amb 30.000 rètols, 1.500 tanques publicitàries i 8 milions de fulletons es gasta els diners la Conferència Episcopal Espanyola en una campanya contra l’abort. No vull entrar a jutjar el contingut de la campanya. Tothom és lliure d’opinar el que creu convenient en un Estat de dret i amb llibertat d’expressió; i la Conferència Episcopal Espanyola, també sota els seus paràmetres ideològics i religiosos.
Opinar sobre el tema de l’abort és per mi un tema difícil perquè en considero cristià i catòlic, però també sóc socialista i crec que els governs democràtics tenen l’obligació de governar per a tothom i, per tant, tenen que solucionar els problemes reals sota paràmetres laics i no religiosos.
Amb el que si vull entrar és en el cost d’aquesta campanya. No ha sortit a la llum quin cost té –o almenys, no he trobat la informació enlloc-, però em sobte que en un moment de greu crisi es gastin els diners en campanyes quan organitzacions catòliques com a Càrites tenen problemes econòmics per fer front a l’increment de demanda dels seus punts de bancs d'aliments per l’augment del nombre de pobres a causa de la pujada de l’atur, i en un moment on també els programes de les missions catòliques han vist com han baixat les aportacions i donacions també a causa de la crisi, .
Per tant, m’indigna que la Conferència Episcopal Espanyola (no l’Església, m’agradaria recalcar-lo) es gasti aquests diners que es podrien destinar a donar suport a les seves organitzacions que treballen pels més desfavorits, tenint en compte els mitjans de comunicació afins i de la seva propietat on podrien donar a conèixer –com fan habitualment- la seva opinió al respecte.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090316/53660720171/los-obispos-denuncian-que-se-protege-mas-la-fauna-y-la-flora-que-al-no-nacido.html

L’abús de bancs d’imatges en publicitat

La noticia de la utilització de fotografies fetes a les Bahames i a Austràlia en una campanya publicitària de turisme de la Diputació de Girona, crec que posa de manifest l’abús dels bancs d’imatges no reals en publicitat; però si la campanya és promoguda per un organisme públic pot arribar a ser un fet greu.
Els bancs d’imatges són empreses que comercialitzen fotografies de molta qualitat de tot tipus de temàtica i és un recurs que utilitzen sovint les agències de publicitat i els estudis de disseny gràfic. Aquest recurs estalvia diners i temps a l’hora de crear una campanya o d’il·lustrar fotogràficament un producte d’edició gràfica comercial. Però, com en el cas de la campanya de la Diputació de Girona, sovint s’abusa d’aquest recurs utilitzant-se imatges que no responen a la realitat del lloc o servei que ofereixen les empreses contractants d’aquestes imatges.
Ara, el cas d’aquesta campanya de la Diputació de Girona és molt greu. Considero que és un veritable frau. L’agència de publicitat contractant va utilitzar imatges d’un banc sabent que no corresponien a cap paisatge de la província de Girona; i ho va fer, segurament, per estalviar costos i tenir més marge de benefici, no pagant a un fotògraf professional per fer les fotos. I no serveix la excusa de que no hi han bancs d’imatges sobre el paisatge i de turisme de Catalunya, només cal veure revistes de qualitat com “Descobrir Catalunya” on el nivell de fotògrafs catalans o espanyols és molt elevat; però es clar, aquesta feina s’ha de pagar perquè fer una bona foto no és sempre tan fàcil (cal buscar l’angle adequat, l’època adequada i la llum adequada...).
Aquest cas de la Diputació de Girona hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de l’agència publicitària que va fer la campanya i als responsables de la Diputació que van supervisar la feina feta.

“Reinserir-se al mercat laboral”. La feina forestal feta a Sant Boi surt a TV3.

Avui, al Telenoticies i als informatius del Canal 3/24 de TV3, s'està passant aquest reportatge del Taller d’Ocupació de Sant Boi de Llobregat que gestiona la empresa municipal CORESSA. El Taller d'Ocupació és un programa d’inserció laboral finançat pel Fons Social Europeu, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Boi i està destinat a aturats majors de 25 anys. La durada d'aquest programa és d’un any i participen 32 persones. Els participants tenen un contracte de formació on se'ls forma en un ofici amb pràctiques i actuacions reals realitzades a l’entorn natural i als espais urbans públics que beneficien a la ciutat i, a la vegada, reben també una formació complementària de Riscos Laborals, Medi Ambient, Informàtica, Català... Un dels objectius dels primers mesos serà treballar per a la retirada dels arbres caiguts a les zones de franges de protecció contra incendis tal com mostra el reportatge de TV3.

Les misterioses runes de Can Tutusaus

En una de les fondales de la vall del Llor a Sant Boi, en un territori humit on abunden els esquirols, els porcs senglars, les genetes i els teixons, i al costat de la capçalera d’un torrent amb el mateix nom que queda entre el Bosc del Minyonet i el Camí vell de Torrelles, es troben les misterioses runes de Can Tutusaus. Les runes estan situades a una finca forestal que en aquests moments pertanya a l’ajuntament de Sant Boi i està delimitada amb fites de la Quadra del Bori (nom que va adquirir a partir del s. XVIII la juridisció medieval de la Quadra de Benviure). El que semblen les primeres referències escrites d’aquest lloc, les trobem al padró de 1846 on apareix el lloc o nom de Tutusaus formant part –curiosament- de la Quadra del Llor i no de la del Bori; perquè ens entenguem, una mena de Llívia o de Condado de Triviño, o per ser més rigurosos, una juridisció medieval a dins d’una altre.
El cognom Tutusaus no apareix documentat a Sant Boi fins a finals del s. XVII i principis del XVIII. És un cognom que va aparèixer a Catalunya a partir de la immigració francesa que es va iniciar al s. XVI. Es tracta d’un nom que ve de l’occità “Tout-ou-sap” que significa tot ho sap i per tant és un malnom satíric aplicat a algú que pretén saber.
Aquestes runes estaven ben cobertes de vegetació salvatge i es podia visualitzar ben poca cosa. Una recent prospecció arqueològica realitzada per Arqueocat i encarregada pel Museu de Sant Boi –amb la col·laboració del mòdul forestal de l’Escola Taller de CORESSA- va permetre endevinar algunes de les seves cambres gràcies al fet que continuen dempeus alguns murs construïts amb llicorella i maons.
Cal ressaltar les restes d’un gran cup on les grans peces de ceràmica que en formaven la seva paret interior van ser estretes del seu lloc i acumulades en munts a les mateixes runes. Les restes d’aquest cup delaten que el mas estava dedicat a l’explotació de la vinya, com la resta de masies que formaven part de la Quadra del Llor. Una de les cambres d’aquestes runes –segurament reutilitzada en el temps per a alguna altre funció- tenia una curiosa coberta amb bòveda i també un misteriós forat a la paret que els arqueòlegs no han sabut esbrinar quina era la seva funció.
Algunes restes ceràmiques permeten datar provisionalment que l’origen d’aquest mas es podria remuntar al s. XVI. També s’han trobat restes de ceràmica ibèrica a prop d’aquestes runes.
També són interessants un canal excavat en el rocam de la llicorella que servia per conduir les aigües pluvials de les torrenteres que hi ha per sobre del mas per evitar inundacions, un extraordinari conjunt de marges de pedra seca (alguns fets amb la tècnica d’opus spicatum o “espiga de peix”, d’un amagatall i d’un petit safareig per preparar el sulfat de coure.

Rutes vora el mar (V) “El Tómbolo de Trafalgar”

La província de Cadis és un paradís pels amants de caminar vora el mar. Podem trobar rutes espectaculars caminant per sobre de penya segats o per monuments naturals com el “Tómbolo de Trafalgar” situat al terme de la població de Barbate. Un tómbol és barra de sorra que uneix una illa a la costa. En el cas del tómbol de Trafalgar trobem una petita illa amb una geologia molt interessant que alberga un far i una antiga torre medieval de vigilància de les incursions dels pirates unida a la costa amb una formació de dunes combinada amb estanys d’aigua salada que atreu a numerosa avifauna.
Però aquest racó, a part dels seus valors naturals, és plé d’història. S’han trobat restes d’un temple romà dedicat al deu Juno i davant d’aquestes costes va tenir lloc la famosa batalla de Trafalgar que va enfrontar l’any 1805 l’armada franco-espanyola amb l’armada anglesa.
La ruta és curta (uns 20 minuts) però intensa pel paisatge que es gaudeix amb un recorregut molt ben dissenyat amb una excel·lent senyalització i amb unes adequades estructures de fusta tractada amb autoclau que faciliten una agradable caminada.