La natura serà patrimoni històric en el futur?

Feliç dia mundial del medi ambient!

Publicat a "El País" el 5 de juny de 2008.

Música recomanada (XV). “Yosemite Mirror Lake” de Mars Lasar.

Diuen els entesos que fer música amb sintetitzadors no és gens fàcil. Amb aquests complexes instruments, és fàcil de caure amb la utilització dels mateixos “samplers” de sons o amb els mateixos efectes que fa que, per exemple, molts músics de l’anomenada “New Age” semblessin que feien la mateixa música amb el mateixos sons. Però compositors de la talla de l’australià Mars Lasar (però alemany de naixement), han fet veritables obres mestres de la música amb la utilització dels sintetitzadors, arribant a formular matisos i sons únics. Mars Lasar ha fet música meravellosa per a bebès, però per a mi, els seus millors treballs són els que s’han inspirat en la natura i, en especial, en els espais naturals nordamericans (el seu CD “The Music Of Olympic National Park” és una obra mestre on fusiona sons d’animals i de la natura amb una música espectacular que recorda a les bandes sonores de pel·lícules d’acció. De fet, Mars Lasar ha col·laborat amb el gran Hans Zimmer). El tema “Yosemite Mirror Lake” és del seu CD “Yosemite. Valley of Giants” i té una línia semblant al que us he anomenat abans.

Documental “Les mines d’aigua de Sant Just Desvern”

Arran de l’anterior post on es parlava de l’expedició espeleològica que van fer un grup de naturalistes santboiants i membres del grup d’espeleologia S.I.R.E. SANTS a una mina d’aigua de la riera Guinovart a la vall de Can Carreres Vell de Sant Boi, he localitzat al You Tube aquest interessant i didàctic documental de “Les mines d’aigua de Sant Just Desvern”. De fet, a Sant Just Desvern són pioners i tot una referència a nivell nacional en la recerca i investigació de les mines d’aigua. El Grup Espeleològic Rats Penants, el Centre d’Estudis Santjustencs i l’ajuntament de Sant Just Desvern van publicar a l’any 1995 un llibre molt interessant titulat “Glossari de les mines d’aigua. Les mines d’aigua de Sant Just Desvern” on van desenvolupar un estudi molt profund –i de referència científica- sobre aquests elements del patrimoni històric.

http://es.youtube.com/watch?v=-beFCUKxcOs

Expedició espeleològica a les mines d’aigua de Can Carreres Vell

El passat 23 de maig, un grup format per naturalistes santboiants i membres del grup d’espeleologia S.I.R.E. SANTS de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) del barri de Sants de Barcelona, van fer una expedició de descoberta d'una de les mines d’aigua que hi ha a la vall de Can Carreres Vell de Sant Boi; en concret, van entrar en una que està la entrada a la interessant riera Guinovart.
En Pere Borrero, del Grup Benviure i estudiós del territori, m’ha autoritzat a publicar en aquest bloc una selecció de les fotografies que van fer en aquesta expedició. La tipologia d’aquesta mina és molt similar a altres mines d’aigua que hi han a Sant Boi mateix (veieu el meu post “El Sant Boi misteriós”) i a la resta de Catalunya i que es van construir a partir del s. XIX; encara que el seu origen podria ser molt més antic ja que es tenen notícies del nucli rural de la vall de Can Carreres Vell des del segle XVI. Esperem que aquest grup de persones, amb el recolzament d’espeleòlegs i amb el suport municipal i institucional necessari, continuïn i aprofundeixin amb aquesta tasca de recerca d’aquest patrimoni històric i natural. En fi, que com podeu comprovar veient les fotos, tenim a prop nostre moltes coses interessants – i fins i tot, espectaculars- del nostre passat i del nostre entorn natural. Una imatge val més que mil paraules...

Fotografies d'en Pere Borrero. Prohibida la seva reproducció.

Música recomanada (XIV). “Nocturne” de Secret Garden.

Encara que no us ho cregueu, l’any 1995 vaig fer una gran descoberta musical –com a mitja Europa- a través del Festival d’Eurovisió. Si ja sé que desprès dels temes “musicals” “cuyo nombre nombre no quiero acordarme” que algun país ha presentat... doncs, pot semblar increïble. Però si, l’any 1995, Noruega va guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema “Nocturne” del duo “Secret Garden” que formen la violinista irlandesa Fionnuala Sherry i el compositor noruec Rolf Lovland; un tema preciós i romàntic que ha marcat en general l’estil de les composicions d’aquest grup amb un prolífica discografia. Secret Garden ha estat classificada comercialment com a música “new age”, però hi han molts crítics musicals que l’han definit com a música neoclàssica (que no té res a veure amb una corrent musical iniciada els anys 20) atès que moltes de les seves composicions tenen una clara influència de la música clàssica nòrdica, encara que també hi ha una clara influència de la música irlandesa i celta. I tornant de nou a parlar del Festival d’Eurovisió d’aquest any... (Per cert... Felicitats a la Televisió Sèrbia per la originalitat dels vídeos d’introducció i de la escenografia) doncs si que van haver-hi alguns temes que em van agradar molt: els de Portugal, Israel o Sèrbia.

El túnel secret del castell de Sant Boi.

El passat divendres vaig assistir a la festa-sopar de celebració dels 50 anys de funcionament de l’hotel “El Castell”. I vaig tenir la sort de seure a taula amb treballadors de l’hotel –alguns d’ells porten quasi 35 anys treballant en aquest lloc- i conèixer al xef que es va jubilar fa poc i al nou xef . Amb el nou xef (Eugenio) vaig tenir una interessant conversa sobre gastronomia i de la seva voluntat d’impulsar una innovadora carta (per cert, felicitats Eugenio pel sopar... va ser genial). Però també vam parlar de la història del castell amb els treballadors més veterans... Tal com assenyala la història de Sant Boi publicada a la Enciclopèdia Catalana “el que és un argument incontestable és que el topònim antic es desconeix i que els primers documents medievals denominen l’indret amb el mot àrab d’Alcalà, que significa ‘castell’”. I el que també està clar és que quedem pocs vestigis visibles del castell –molt reformat des d’abans de la seva reconversió com a hotel l’any 1958- si exceptuen un escut esculpit en pedra de Montjuic del s. XVIII amb la inscripció 1786. Però tornant a la conversa que vaig tenir amb els treballadors de l’hotel: em van informar de que existeix una antiga galeria secreta excavada en el rocam de llicorella que comunicava el castell amb el riu Llobregat; un d’aquest treballadors em va dir que la va recorre sencera i que acaba al riu on existeix una reixa que no permet el seu pas. És molt probable que aquest túnel tingués una funció de ràpida evacuació per poder travessar el riu amb barca per anar en direcció a Barcelona atesa la importància estratègica que va tenir aquest castell sobretot a l’època de la Marca Hispànica. I el que finalment voldria comentar de la conversa que vaig tenir amb els treballadors de l’Hotel el Castell, és del seu orgull de treballar en aquest lloc i de la feina que han fet tots plegats. Felicitats a la propietat, a la gerència i a tots els treballadors per 50 anys de bona feina!

La exposició “Àfrica. Bressol de cultures”

Si us agrada la fotografia i la cultura africana, us recomano que visiteu aquesta excel·lent exposició que estarà en el Centre d’Art de Lluís Castells fins el 14 de juny. Exposició que té un muntatge molt atractiu i que a la vegada és de fotografia, d’art africà i incorpora la projecció de la pel·lícula “Àfrica. La presó del segle XXI”. Les fotografies són de Salvador Enrich i són d’una qualitat increïbles i dignes de ser publicades en el “National Geographic”; us puc assegurar que aquestes fotografies no us deixaran impassibles per la força de les seves imatges i composicions. També és molt interessant la mostra d’art africà de màscares i estàtues (els nens, com la meva filla, que han vist els dibuixos del “Karikú” al·lucinen amb aquestes peces). La veritat és que el Centre d’Art de Can Castells s’ha anant consolidant com a un punt de referència de la cultura a Sant Boi; altres exposicions que he vist a la seva sala d’artistes com a Chillida o Picasso eren també d’una gran qualitat i eren a la vegada una oportunitat el poder veure-les a Sant Boi.