Els vells camins de Sant Boi (II). El Camí Ral.

Si hi ha un vell camí de Sant Boi que hagi tingut una importància al llarg de la història pel seu paper com a antiga via de comunicació, és el Camí Ral. D’aquest camí ja us vaig parlar en el post “L’oblidat Estret de Roques”. Va ser una important via de comunicació que va existir des de Barcelona fins a Vilafranca del Penedès, essent una alternativa a l’antiga Via Augusta i una important “carrerada” medieval pel pas de transhumància. La seva importància viària va desaparèixer al construir-se a mitjans dels s. XVIII la carretera de l’Ordal (N-340) i el pont de Molins de Rei. Si voleu una informació més detallada sobre la història d’aquest camí us recomano que llegiu el meu treball “El Camí Ral. Recerca de restes de l’antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès a la zona forestal del terme de Sant Boi”. Les fotografies que veieu corresponen a un tram d’uns 500 m que s’ha conservat intacte a l’alçada del km. 2 de la carretera de Sant Climent i que es va “salvar” de ser engolit per la construcció de l’actual carretera gràcies a que fa més de 100 anys els enginyers van desestimar el aprofitar-lo per passar per aquest tram. Recents treballs de neteja del camí han permès observar uns murets laterals i unes interessants roderes excavades en el rocam de llicorella.

Música recomanada (XVIII). “Birth of Blodeuwedd” i “Anoushka” de David Caballero (GNOMUSY).

Al llarg dels segles, la Natura ha inspirat a molts compositors que s’adentraven en ella per trobar la melodia de la seva música. El madrileny David Caballero o Gnomusy no cal que s’adentri en la Natura, treballa constantment per a ella: és enginyer forestal (Ingeniero de Montes). I, a més a més, és un autentic “gurú” de la investigació forestal havent assessorat al govern de Grècia en la lluita contra els incendis forestals o havent actuat –malauradament- com a pèrit judicial dels fets que van ocórrer l’any passat a Guadalajara on van morir 12 bombers. David és un “Leonardo da Vinci” del nostre temps que auna els seus treballs d’investigació científica i la seva sensibilitat artística com a compositor. Vaig tenir el plaer de conèixe’l personalment fa pocs dies en unes jornades tècniques sobre el LIFE+ a Madrid i és una gran persona. Hem quedat que quan vingui a Barcelona, li ensenyaré els nostres boscos perquè em doni la seva opinió pel que fa al seu manteniment. Però aquí us parlo de música recomanada i crec que quedareu maravillats al escoltar-la; una música amb influències celtes i romàntiques. El seu únic disc "Ethereality" m’encanta i el vaig descobrir al programa “Diálogos3” de Ramon Trecet; David com a bon humanista que és, ha donat a “Metges sense Fronteres” tots els beneficis de la venda del CD i el podeu comprar aquí. També el podeu escoltar sencer a través d'aquesta aplicació (el tema que més m'agrada és Birth of Blodeuwedd"). Us recomano que també veieu el vídeo d'una de les seves recents composicions i que és genial.

El micro bolet

Ahir, el company Andreu Burguera em va portar, d’una zona del Montbaig on està treballant, un parell de fulles de roure enganxades i em va dir “Mira, què curiós” –ell és l’expert docent d’un mòdul forestal del Taller d’Ocupació que dirigeixo-. Jo pensava que no era cap cosa extraordinària... quan l’agafo me n’adono que a sobre de les dues fulles de roure hi havia... bolets! Això si, uns micro bolets... L’Andreu és un gran aficionat a la Micologia i la seva sabiduria en aquesta matèria, com sobre les orquídies o l’anellament d’ocells, és immensa. De seguida, agafem l’excel·lent llibre “la Guia dels Bolets dels Països Catalans” d’en Ramon Pascual (una veritable bíblia sobre el tema) i descobrim que es tracta del bolet Marasmius epiphyllus; un bolet que pertany a la mateixa família del cama-sec i que és comestible. Aquest micro bolet viu sobre les restes vegetals i surt als nervis i al pecíol de fulles caigudes de roures o alzines. Com m’imagino que com jo i la gran majoria dels mortals desconeixeu aquest bolet santboià m’ha semblat interessant compartir aquest “petit descobriment”.

Mostra d’eines del passat agrícola del Prat

He tingut l’ocasió de veure aquest cap de setmana una extraordinària mostra d’eines, estris i carruatges que formaven part del passat agrícola del Prat. Aquesta mostra la organitza en Jaume Puig a Cal Pere del Joan Pau del Prat (la casa dels seus pares); i ell ha restaurat -amb la col·laboració d'Àngel Casalsd’una manera molt acurada i professional cadascuna de les eines, màquines i carruatges de la mostra; elements que fa temps formaven part del paisatge diari a tots els pobles del Delta del Llobregat. La mostra fa molt de goig veure-la i només es pot veure uns determinats dies a l’any. En Jaume Puig complementa la mostra amb fotografies antigues on es veu l’ús dels estris agrícoles i dels carruatges, fent palesa la importància que tenia l’agricultura al Prat; també posa rètols amb els noms que s’utilitzaven a Prat per a cada eina i per a cada estri (fins i tot, en Jaume, em comenta que les carxofes en tenien diversos noms per determinar les teves tipologies i mesures). En Jaume va fer de pagès fins els 32 anys, però el procés d'expropiació de les terres de la seva família pel desviament del riu Llobregat va provocar que estudiés una carrera universitària i que fes oposicions (avui en dia treballa en l'administració). La mostra és un treball etnogràfic de primera que té un valor enorme per l’esforç que ha comportat i que és un veritable homenatge als pagesos del Prat i de tot el Delta –“la gent de fang”-.

El Sant Boi salvatge

Fa pocs dies van tenir una gran sorpresa a davant de la porta d'entrada del lloc on treballo: un company va veure com sortia d'un cau una mare eriçó i les seves quatre cries. L'edifici on treballem és el Centre de Formació de CORESSA on s'ubiquen diversos programes d'inserció laboral i forma part del recinte on es troben la Divisió de Neteja de CORESSA i les Brigades Municipals, la Gossera Municipal i la Policia Municipal de Sant Boi; aquest recinte es troba al barri de Camps Blancs a toca amb els vessants de la muntanya del Montbaig i per tan estem treballant al costat mateix de la Natura (a part de que també treballem per la Natura). Sant Boi és una ciutat que ha crescut molt com altres ciutats metropolitanes, però a diferència d'altres grans ciutats, la nostra conserva un interessant zona forestal a les seves muntanyes i agrícola al seu territori deltaic. Per això no és d'estranya que els espais periurbans estiguin en contacte directe no només amb boscos i conreus sinó també amb la fauna que alberga com a porcs senglars, esquirols, conills o serps. Però veure a un animal nocturn com aquest eriçó femella amb les seves quatre cries és un fet extraordinari que he volgut compartir amb vosaltres. Evidentment, aquest simpàtics animalets que saben molt bé defensar-se amb les seves punxes, han estat traslladats a un entorn natural on realment puguin està fora del perill del que representa per a ells la ciutat. En fí... una prova palpable de que existeix un Sat Boi salvatge.

Hidrogen

Des de gener de 2008, Albert Reguant va retomar una nova etapa del mític programa radiofònic “HIDROGEN” des de ICAT FM. Aquest programa està dedicat a les noves músiques del món. D’aquest programa ja us havia parlat algun cop quan el feien com a programa de televisió en el Canal 33, en un horari nocturn poc accessible al públic i en una època que hi havia poca informació respecte a aquestes músiques en l’àmbit de la televisió i la ràdio (ara, Albert Reguant també porta el programa "Planeta música" del Canal 33)
Aquest programa el fan en directe els dissabtes, però si entreu en la web de ICAT FM i si a través del seu cercador introduïu “HIDROGEN” podreu veure i escoltar, amb una excel·lent presentació multimèdia, tots els continguts musicals dels programes que s’han fet fins ara; i també amb l’agradable possibilitat de visualitzar les portades dels CDs que es posen (avantatges de les noves tecnologies d’internet que les ràdios musicals de Catalunya Ràdio estan aplicant de manera pionera). També podeu escoltar "HIDROGEN" directament si cliqueu aquí. Un dels darrers programes està dedicat a les noves músiques d’Euskadi i és realment genial. Un programa de ràdio que segur us ajudarà a incrementar la vostra cultura musical i a passar bones estones mentres navegueu per a aquesta galàxia de l’internet.
També és molt recomanable (si us agrada el jazz) la ràdio en directe ICAT JAZZ sense cap tipus de pauses publicitàries.

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.

Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.