15 de juny, 2010

Rutes vora del mar (VI) “El Flysch de Zumaia”







Euskadi és un paradís pels amants de senderisme vora el mar; la seva costa ens ofereix grans oportunitats de fruir d'una natura on convergeix la muntanya i el mar de forma plàcida i alhora espectacular. La ruta que us proposo és pot ser una de les més interessants per la seva bellesa i per les coses que podem aprendre: caminarem a la vora d'uns penya segats en forma de flysh que ens expliquem 50 milions d'anys de la història del nostre planeta, ni més ni menys...

Zumaia és una agradable població costera de Guipuzkoa, epicentre d'una gran quantitat de possibles rutes senderistes vora el mar o en direcció a les muntanyes de l'interior; entre elles destaquen el Camí de Sant Jaume (Done Jakue Bidea) de la costa i la ruta GR 121 (ruta de la Costa); precisament, caminarem per un tram d'aquesta ruta des de Zumaia en direcció a Deba.

Abans de començar la caminada, us recomano que us apropeu a l'Oficina de Turisme de Zumaia on us facilitaran excel·lents plànols (fins i tot, tenen informació en català) que us ajudaran a fer el recorregut i on us poden indicar l'inici de la ruta: l'ermita de San Telmo. A l'oficina també us indicaran on es troba Algorri, el Centre d'Interpretació dels Recursos Naturals de Zumaia; visita molt recomanable per conèixer i entendre la singularitat geològica del flysh de Zumaia: cadascuna de les làmines rocoses que ens trobarem pel camí són registres de fets cabdals com l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys o del gran escalfament de la Terra ocorregut fa 56 milions d'anys. Zumaia, és de fet un referent mundial per a científics i investigadors.

Doncs bé, un cop a l'ermita de San Telmo (connectada a la població per un carrer), seguim caminant per un sender amb senyals blanques i vermelles de la GR 121. Com podreu comprovar de seguida, si teniu vertigen millor que no continueu... perquè ens trobem caminant immediatament per sobre d'un penya-segat format per un llibre de fulles rocoses. Arribem fins a la punta d'Algorri, on podem fruir d'una meravella panoràmica de la costa i del camí que hem d'anar seguint. Durant aquest tram trobarem misteriosos forats fets en les “pàgines” rocalloses: són mostres preses pels científics que si tinguéssim la possibilitat de mirar-les amb un microscopi, veuríem microesquelets i conxes d'organismes marins.

Si només volem caminar vora el mar, es recoman continuar per un corriol vora els penya-segats i deixant les marques de la GR (atenció, si anem amb nens) fins al caseriu de Peko; però si voleu fer també muntanya, continueu per la GR pujant fins el cim verdós del Ollaortzagain (202 m) i desprès caminar fins el bell nucli de Elorriaga amb la seva ermita de San Sebastian.

Per acabar un darrer consell, des de Zumaia surt un vaixell per visitar la costa per va la nostra ruta; és molt recomanable i divertida fer aquesta visita per tenir una visió complerta de la importància del flysh de Zumaia.

13 de maig, 2010

Espot divulgatiu del Camí Ral

Tal com us explicava en el meu article "Espot del Parc Forestal Montbaig" no es tracta de cap campanya publicitària oficial; es tracta d'una pràctica per la universitat. És un pràctica de l'assignatura de vídeo de la carrera de grau de multimèdia que estic realitzant a través de la UOC; la pràctica consisteix en l'el·laboració d'un videoclip amb ritme musical i he aprofitat per promocionar la ruta del Camí Ral -ruta mil·lenària- entre Sant Boi i Vilafranca del Penedés que passa per Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls. He mesclat imatges del sender amb les seves roderes i algunes de les mostres de patrimoni històric que podem veure durant el seu recorregut (falten moltes coses...). Ja sé que es podem millorar algunes coses i que falten aspectes per reflectir, però és un espot de 35" i és el segon que faig! Ara, però m'ho passat molt bé fent-lo... I la música és el magnífic tema medieval "Saltarello" de Dead Can Dance.

02 de maig, 2010

"Los mapas del Quijote"


Acabo de rebre una interessant notícia a través del Facebook relacionada amb la Biblioteca Nacional: s'ha creat un enllaç a la seva web on podem "visitar" i descarregar-nos documentació relacionada amb les interessants exposicions que han fet a la seva seu a Madrid. I no he pogut evitar anar-me ràpidament a veure el contingut de la exposició que es va presentar a l'any 2005, l'any del Quixot: "Los mapas del Quijote".

Tal com havia comentat en l'article "El Quixot va passar per Sant Boi", a la Biblioteca Nacional existeix un interessant mapa "oficial" encarregat pel rei Carles III al geògraf Tomás López i publicat el 1780, on es pot observar que el pas del Quixot per Catalunya, en direcció a Barcelona, va ser per Lleida, Cervera, Santa Coloma de Queralt, Vilafranca del Penedès i per un pas per travessar el riu Llobregat que no es defineix amb nom però que -des del meu punt de vista- és el de Sant Boi de Llobregat (precisament, el desaparegut pont de Molins de Rei es va construir durant el regnat de Carles III, i per tant, no existia a l'època de d'en Cervantes). Aquest recorregut entre Santa Coloma de Queralt i Barcelona és el que alguns estudiosos relacionen amb l'important Camí Ral de Vilafranca del Penedès a Barcelona i que coincideix, en bona part, amb l'anomenada ruta Mercadera i amb La Carrerada del Penedès -i que molt probablement, durant l'Edat Mitja també fos també un recorregut català del Camí de Sant Jaume-.

Doncs bé, a través de l'enllaç a aquesta exposició virtual, us podeu descarregar tot un seguit de documents en format pdf on podeu consultar -amb bona qualitat- detalls d'aquest mapa del 1780 i d'altres cartografies posteriors i molta més informació interessant relacionat amb el recorregut del Quixot. Molt recomanable.

21 d’abril, 2010

Espot del Parc Forestal Montbaig

No es tracta de cap campanya publicitària oficial; es tracta d'una pràctica per la universitat. És un pràctica de l'assignatura de vídeo de la carrera de grau de multimèdia que estic realitzant a través de la UOC i com que tenia que fer un anunci publicitari de només 20 segons, doncs que millor que promocionar la natura de la meva ciutat i el seu atractiu turístic. Si, ja sé que es podem millorar algunes coses i que falten aspectes per reflectir, però és un espot de 20" i és el primer que faig!
Reconec que m'està entrant el "gusanillo" pel vídeo per les possibilitats que dona; sóc un autodidacta dels audiovisuals fets amb projectors de diapositives (sempre he al·lucinat amb les anomenades presentacions "multivisió" com les que podem veure en alguns dels centres d'interpretació dels Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona) i n'he fet uns quants sempre relacionats amb temes de la natura, però el vídeo, gràcies a internet, ens permet arribar a molta més gent d'una manera universal. Intentaré, en el futur del meu bloc, incorporar més coses divulgatives de l'entorn natural i del patrimoni històric del Baix Llobregat amb aquest mitjà.

14 d’abril, 2010

Les orquídies: la natura insòlita del Baix Llobregat







A la primavera del Baix Llobregat, emergeix dels nostres entorns naturals tot un seguit de miraculosos espectacles de plena bellesa. La floració dels cirerers que emblanquinen les nostres valls i muntanyes, és un d'aquests espectacles naturals més coneguts. No obstant, hi ha un esclat natural bellíssim, però poc conegut, fins i tot, per les persones que solen fruir de la natura de la nostra comarca: la floració de les orquídies.

El desconeixement que tenim d'aquestes meravelles naturals és degut probablement a la petitesa d'aquest tipus de flora i, en general, a la falta de valoració dels entorns naturals que tenim. A Sant Boi de Llobregat, el grup ecologista Encina i l'ajuntament, fa anys, van publicar conjuntament un pòster per les escoles sobre les orquídies que es podíem trobar a les zones naturals de la ciutat, precisament, per donar a conèixer aquest tresor.

Però, no ens enganyem, no les veus si no vas acompanyat d'una persona experta que te les mostri. I el passat diumenge, l'amic Andreu Burguera (veieu el seu bloc "Golbes, racó del naturalista"), naturalista gran coneixedor de les aus, els bolets i de les orquídies (entre altres coses) ens va mostrar a un grup de persones les orquídies que podem veure al Baix Llobregat. La mostra ens la va fer en una petita excursió pels boscos de Begues que estam al llindar del Parc Natural de Garraf i que estant -curiosament- molt a prop d'aquesta població (de fet, va ser baixar del cotxe i començar a veure-les). I com diu l'Andreu, desprès de fotografiar-les, un s'enganxa a l'afició per a aquestes minúscules flors.

(+ info orquídies de Catalunya)

04 d’abril, 2010

"El llenguatge de les mans"






En una nova aposta arriscada dels membres que formen part de l'agrupació fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI), el proper 8 d'abril s'inaugura una nova exposició temàtica, dedicada aquest cop al llenguatge de les mans. Com diu la poeta i escriptora santboiana, Queta García, "Les mans són ponts que estenem cap altres mans"; i afortunadament, els seus poemes també formaran part d'aquesta exposició.

Com és normal en aquest tipus d'exposicions, la limitació del nombre de fotos per fotògraf és necessària ja que la nostra entitat no ha parat de créixer incorporant nous aficionats a la fotografia. Només podíem exposar tres fotos i sempre és difícil escollir. Aquest passat estiu, vaig aprofitar per fer algunes de les fotos d'aquesta exposició a les vacances i aquí us presento tot el resultat, desitjant creant més ponts amb tots vosaltres.
..

(+info)

23 de març, 2010

La carretera fantasma de Cornellà






Una carretera "fantasma" és una carretera morta que no porta enlloc i per la qual ja no passa ningú. A Cornellà de Llobregat en tenim una. Però que estigui "morta" no significa que no hagi viscut i que les seves pedres no hagin estat testimoni de molta història.

La transformació del territori del Baix Llobregat ha estat radical en els darrers 20 anys. No crec que hi hagi cap altre territori on s'hagin construït tantes infraestructures en tan poc temps i tan concentrades en un sol àmbit geogràfic, en especial, en el Delta del Llobregat. Aquesta concentració ha esborrat pràcticament antigues xarxes d'infraestructures, algunes d'elles molt antigues i que el seu origen es perd en el temps.

A Cornellà existeix, a prop del riu Llobregat, restes de l'antiga carretera de Sant Creu de Calafell (iniciada al s. XVIII) del tram entre aquesta ciutat i Sant Boi. I, molt probablement, també siguin les restes superposades i reaprofitades del queda a Cornellà del medieval Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès. L'antiga carretera de Sant Boi seguia un traçat diferent del d'ara, ja que es desviava pel carrer anomenat avui de l'Almirall Vierna.

Aquest tram passa desapercebut, rodejat pel descomunal viaducte de l'AVE (de fet, l'última vegada que ha estat utilitzada aquesta carretera fantasma ha estat durant la construcció d'aquest viaducte), de dos vies més de ferrocarril, de la Ronda del Litoral, de la carretera de Sant Boi a Cornellà, d'horts periurbans d'estètica "somier" i dels pocs camps agrícoles que queden a Cornellà. Només, la elegant presència de tres centenaris plataners ens permetent ubicar-lo. Desgraciadament, aquest antics plataners que donaven ombra a les carreteres i personalitat al paisatge del Baix Llobregat, van desapareixen a mida que aquestes s'eixamplen per encabir més cotxes.

Trepijant aquetes restes, el primer que crida l'atenció és trobar una carretera on el ferm està empedrat amb peces rectangulars i irregulars de granit (un luxe d'acabament i que demostra la importància d'aquesta via de comunicació en el seu temps). "Gràcies" a les trinxeres realitzades per la via de ferrocarril de mercaderies, podem observar un magnífic tall del terraplè d'aquesta antiga carretera amb un dos metres d'alçada i amb murs de contenció construïts amb llicorelles i "torturà".

La decadència i desús d'aquesta carretera es va iniciar amb la destrucció del pont del riu Llobregat durant la Guerra Civil.

Crec, sincerament, que la ciutat de Cornellà hauria de dignificar aquest espai formant part del patrimoni històric de la ciutat i sumant-lo als espais naturals que envolten el riu Llobregat.