Segons la Enciclopèdia Catalana, una fita és un “senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori”.
A Sant Boi encara queden un bon grapat d’aquestes senyals a la zona forestal i que eren tan necessàries en una època que no hi havia GPSs per confirmar coordenades dels límits de les finques. Són, des del meu punt de vista, elements molt interessants del nostre patrimoni històric i que, malauradament, també pateixen actes vandàlics o desapareixen al créixer urbanísticament la nostra ciutat.Les fites més autèntiques i les que s’han utilitzat durant molts segles són les simples lloses de llicorella clavades verticalment al terra. Però també hi han moltes que s’han col·locat, especialment a partir del segle XIX, amb epigrafies que indiquen la propietat; les més abundants d’aquest tipus a la zona forestal de Sant Boi són les que porten epigrafies “Bori” que pertanyien al territori que formava l’antiga Quadra medieval del Benviure (però que van ser col·locades a finals del segle XIX), les que porten les inicials “R.C.” que senyalen els limíts del territori de l’antiga Quadra de Llor (però que també van ser col·locades al finals o mitjans del segle XIX) i les que indiquen “F.B.I.” que no tenen res que veure amb el FBI americà sinó amb el “Fomento Barcelonés de Inversiones” i que van ser col·locades a mitjans dels anys 80 per poder delimitar la finca de la muntanya de Sant Ramon i altres finques forestals de la vall del Llor que l’Ajuntament posteriorment va adquirir permutant terrenys i que va ser la gènesi del que ara és el Parc Forestal Montbaig. Podeu veure un reportatge complert de les fites de Sant Boi si cliqueu la fotografia
1 comentari:
Tens tota la raó. Les fites, com tants altres elements,han estat arraconades, oblidades i molt poc estudiades i cartografiades; tot i tractact-se d'uns elements bàsics per la configuració de les finques i divisòries administratives més diverses. Cal tenir-les presents també avui, tot i els Gps, com a elements del nostre paisatge.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada