Els camins més humans per on recorre el descobriment de músiques és sempre el “boca o boca”. Aquella recomanació que et fa un amic o amiga que sap el que t’agrada i que coneix la teva sensibilitat és quasi sempre encertada. A principis dels anys 90, la meva promesa –que ara és la meva dona- em va recomanar una cassette (Una cassette... Mare de Déu, com passa el temps!) d’un músic suís que es diu Andreas Vollenweider; la cassette és titulava “Dancing with the lion” i la seva portada era una deliciosa i minimalista il·lustració gestual. A la meva promesa li va recomanar un amic d’ella que era un pintor suís que estava vivint en l’encantador poble de Colares situat a la Serra da Sintra (Portugal), on llavors –i ara, també- la meva dona passava les vacances amb els seus pares. Fixeu-vos en el recorregut del “boca a boca” en una època que no hi havia internet.“Dancing with the lion” és una tema vitalista, una injecció d’optimisme gràcies a les atmosferes acollidores que emanen de les cordes de l’arpa electroacústica d’Andreas Vollenweider. Un parell d’anys desprès vaig tenir la sort de poder escoltar-lo en directe al Palau de la Música i va ser un d’aquells dies inoblidables on un dona les gràcies perquè existeixi la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada