A principis dels anys 90 vaig comprar el disc “Sings of Life” de la Penguin Cafe Orchestra. Àvid en la meva joventut en conèixer noves músiques, em vaig fitxar en la il·lustració de la portada on apareixen uns músics i una parella ballant -meitat homes, meitat pingüins-; era un època on el disseny gràfic de les portades tenien un valor molt important alhora d’adquirir un disc LP o els primers CD. En aquella època no hi havia ni programes de ràdio, ni revistes, ni internet, ni res de res on descobrir alguna cosa sobre la música contemporània o noves músiques i comprar un disc d’aquesta mena era encertar-la o cagar-la. No sé si li passa a algú més, però no m’agrada començar escoltar un disc nou pel primer tema i en aquest disc vaig comentar pel tema amb el nom que més em va cridar l’atenció: “Perpetuum Mobile”; la seva primera escolta em va subjugar; era com un una injecció d’optimisme i d’equilibri amb un música elegant i minimalista. Han passat quasi 20 anys des de que vaig comprar aquest disc, però la música d’aquest grup que lideraba Simon Jeffes crec que no passarà mai de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada