La Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor és un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I té encara una singularitat negativa que augmenta el seu valor: la forta pressió urbanística que la envolta, fent que sigui un racó singular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La peculiaritat del seu paisatge agro forestal ve donat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, atmellers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totussaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosistema mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys. És també un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a coseqüència –segons en comenten amics naturalistes- la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Masia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles- tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Torrelles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població). De les restes que queden de l’antic Camí Vell de Torrelles ja us en parlaré un altre dia. El que també són molt interessants són les masies que pertanyien a l’antiga Quadra: Can Pubill (rodejada d’una encantadora zona agrícola), Can Palós (veieu el meu article titulat “L’enigma de Can Palós”), i les runes de Can Palós Vell, la Casa Nova i de Can Totussaus (on recentment s’han fet excavacions arqueològiques i on trobem un interessant bosc amb magnífics marges de pedra seca). I finalment, un suggeriment: visiteu la Vall de Llor (teniu una proposta d’excursió a Rutes pel Baix que culmina a la Creu d’en Pi d’en Catró) a la Tardor o a la Primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.
6 comentaris:
Ets una persona amb uns amplis coneixements en infinitat de temes, m'encanta llegir-te.
Salutacions
M'agrada llegir-te perquè em porten records de nen, tot això ho he caminat fins a Can Cartró, on
esmorzaven molt bé en la masia, recordo que fins i tot hi havia un camí que anava a Torrelles de Llobregat, on també hi havia una creu de ferro, però ja no he trobat aquest cami.Salutacions Xavier!
Gràcies pels vostres comentaris, Ricardo i Mingo.
Mingo, encara hi és la creu de Querol al coll de Querol; i el camí és el Camí Vell de Torelles que comença al final del carrer Eucaliptus del barri de Marianao.
Salutacions a tots dos.
Jo vaig arribar a Sant Boi als 24 anys i per tant no puc tenir aquests records. Només desitjo que aquesta bellesa natural la puguem conservar per molts anys.
Salutacions.
La Vinya que es veu en primer terme, és d'un climentó anomenat Jaume Fulquet i Diví de Cal Cagarret (de "agarrar) que als seus 83 anys encara cuida.
M'encanta el teu blog, sempre aprenc coses noves de les nostres terres frontereres.
La casa on visc està sota el Turò de les Mones.
Salutacions.
Hola;
Sóc l'ANTONIO MORA VERGÉS del coneixercataunya.blogspot.com , ara fem el romànic del Baig Llobregat.
M'encantaria publicar articles teus d'aquestes contrades.
Gràcies i felicitats pel teu blog.
coneixercatalunya.blogspot.com
guimera.mora@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada