Mostra d’eines del passat agrícola del Prat

He tingut l’ocasió de veure aquest cap de setmana una extraordinària mostra d’eines, estris i carruatges que formaven part del passat agrícola del Prat. Aquesta mostra la organitza en Jaume Puig a Cal Pere del Joan Pau del Prat (la casa dels seus pares); i ell ha restaurat -amb la col·laboració d'Àngel Casalsd’una manera molt acurada i professional cadascuna de les eines, màquines i carruatges de la mostra; elements que fa temps formaven part del paisatge diari a tots els pobles del Delta del Llobregat. La mostra fa molt de goig veure-la i només es pot veure uns determinats dies a l’any. En Jaume Puig complementa la mostra amb fotografies antigues on es veu l’ús dels estris agrícoles i dels carruatges, fent palesa la importància que tenia l’agricultura al Prat; també posa rètols amb els noms que s’utilitzaven a Prat per a cada eina i per a cada estri (fins i tot, en Jaume, em comenta que les carxofes en tenien diversos noms per determinar les teves tipologies i mesures). En Jaume va fer de pagès fins els 32 anys, però el procés d'expropiació de les terres de la seva família pel desviament del riu Llobregat va provocar que estudiés una carrera universitària i que fes oposicions (avui en dia treballa en l'administració). La mostra és un treball etnogràfic de primera que té un valor enorme per l’esforç que ha comportat i que és un veritable homenatge als pagesos del Prat i de tot el Delta –“la gent de fang”-.

El Sant Boi salvatge

Fa pocs dies van tenir una gran sorpresa a davant de la porta d'entrada del lloc on treballo: un company va veure com sortia d'un cau una mare eriçó i les seves quatre cries. L'edifici on treballem és el Centre de Formació de CORESSA on s'ubiquen diversos programes d'inserció laboral i forma part del recinte on es troben la Divisió de Neteja de CORESSA i les Brigades Municipals, la Gossera Municipal i la Policia Municipal de Sant Boi; aquest recinte es troba al barri de Camps Blancs a toca amb els vessants de la muntanya del Montbaig i per tan estem treballant al costat mateix de la Natura (a part de que també treballem per la Natura). Sant Boi és una ciutat que ha crescut molt com altres ciutats metropolitanes, però a diferència d'altres grans ciutats, la nostra conserva un interessant zona forestal a les seves muntanyes i agrícola al seu territori deltaic. Per això no és d'estranya que els espais periurbans estiguin en contacte directe no només amb boscos i conreus sinó també amb la fauna que alberga com a porcs senglars, esquirols, conills o serps. Però veure a un animal nocturn com aquest eriçó femella amb les seves quatre cries és un fet extraordinari que he volgut compartir amb vosaltres. Evidentment, aquest simpàtics animalets que saben molt bé defensar-se amb les seves punxes, han estat traslladats a un entorn natural on realment puguin està fora del perill del que representa per a ells la ciutat. En fí... una prova palpable de que existeix un Sat Boi salvatge.

Hidrogen

Des de gener de 2008, Albert Reguant va retomar una nova etapa del mític programa radiofònic “HIDROGEN” des de ICAT FM. Aquest programa està dedicat a les noves músiques del món. D’aquest programa ja us havia parlat algun cop quan el feien com a programa de televisió en el Canal 33, en un horari nocturn poc accessible al públic i en una època que hi havia poca informació respecte a aquestes músiques en l’àmbit de la televisió i la ràdio (ara, Albert Reguant també porta el programa "Planeta música" del Canal 33)
Aquest programa el fan en directe els dissabtes, però si entreu en la web de ICAT FM i si a través del seu cercador introduïu “HIDROGEN” podreu veure i escoltar, amb una excel·lent presentació multimèdia, tots els continguts musicals dels programes que s’han fet fins ara; i també amb l’agradable possibilitat de visualitzar les portades dels CDs que es posen (avantatges de les noves tecnologies d’internet que les ràdios musicals de Catalunya Ràdio estan aplicant de manera pionera). També podeu escoltar "HIDROGEN" directament si cliqueu aquí. Un dels darrers programes està dedicat a les noves músiques d’Euskadi i és realment genial. Un programa de ràdio que segur us ajudarà a incrementar la vostra cultura musical i a passar bones estones mentres navegueu per a aquesta galàxia de l’internet.
També és molt recomanable (si us agrada el jazz) la ràdio en directe ICAT JAZZ sense cap tipus de pauses publicitàries.

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.

Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.

Concert en "B"

Acabo de rebre un correu electrònic on se’m comunica que el meu treball d’il·lustració gràfica “Concert en ‘B’” ha quedat finalista en el Concurs del calendari 2009 de la històrica papereria RAIMA del carrer Comtal de Barcelona. Feia molts anys que no em presentava a cap concurs de disseny gràfic o de fotografia, i el haver quedat com a finalista en aquest prestigiós concurs doncs és com tocar els estels per un moment. Professionalment no em dedico al 100% en la disciplina del disseny gràfic, però no he deixat mai de fer coses en aquest àmbit com a assessor per a entitats i institucions amigues. El disseny gràfic és una de les tecles professionals que toco; m’agrada tocar moltes com podeu veure en el meu bloc... i si ja sé allò de que “quien mucho abarca...”. Però em va la marxa... En fi que estic molt content i només ho volia compartir amb vosaltres.

“El Marge” i “Xarxa Santboiana”, candidats als Premis Blocs de Catalunya 2008.

Uns bons amics em van recomanar que inscrigués el meu bloc als Premis Blocs de Catalunya 2008. Aquest concurs que té com objectiu de “pretendre prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure”.
Els premis es donen en funció d'una votació popular a través d'internet. Si us agrada el meu bloc i el seguiu, doncs... us demano el vostre vot... Encara que em fa una mica de vergonya això de demanar-vos el vostre vot...
Al bloc que si us demano fervorosament que voteu és al de la Xarxa Santboiana. Darrera d'aquest bloc -que ens permet enllaçar amb els 187 blocs que es fan a Sant Boi agrupats per temàtiques- hi ha una entusiasta i excel·lent feina d'un equip format pel Josep Maria Comas (“Finestres de Sant Boi.cat”), la Núria Egea (“Ànima Gaia”) i el Ferran Cobo (“De Sant Boi al món”). Aquest equip ha aconseguit crear una de les xarxes de blocaires més importants de Catalunya i col·loca a Sant Boi com a referent d'aquest tipus de xarxes socials que aprofiten les noves tecnologies de la informació (TIC).

Si voleu votar al bloc “el marge” aneu a l'apartat de categoria de miscel·lània dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Xavier Sánchez - El Marge (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Si voleu votar al bloc “Xarxa Santboiana” aneu a l'apartat de categoria de TIC dels Premis Blocs de Catalunya 2008 clicant aquí i busqueu Josep Maria Comas - Xarxa Santboiana (un cop entreu en la candidatura, enrecordeu-vos de marcar una casella i desprès confirmar el vostre vot a l'adreça de correu electrònic que us demanen).

Teniu fins el 30 de setembre! Gràcies per la vostra participació.
Si sabeu d'algun altre bloc santboià que es presenti, digeu-m'ho, si us plau.

Racons del Baix Llobregat (IV). Santa Maria de Cervelló, un racó màgic.

Si hi ha algun racó màgic en la comarca del Baix Llobregat és el conjunt format per l’església romànica de Santa Maria de Cervelló i l’enrunat castell de Cervelló.
La màgia que em transmet aquest lloc, la he sentit des que era petit en aquelles excursions inovidables que fèiem amb mon pare caminant tot el dia des de Sant Boi fins a Torrelles de Llobregat i de Torrelles fins aquest lloc (és molt recomanable fer aquesta excursió que passa per racons tan interessants com els voltants de la masia de Can Riera i les seves espectaculars penyes. A Rutes pel Baix podeu trobar una part d’aquest recorregut a peu des de Torrelles).
I perquè és tan màgic? Per una fusió única de natura i patrimoni històric que es percebeix en aquest racó: Santa Maria de Cervelló està construïda a la mateixa cantera on es va extreure el rocam vermellós que va servir per construir-la (al passadís que queda entre la cantera i l’esglèsia encara es poden observar les marques dels pics que servien per tallar la roca rogenca). No ens deixarà tampoc indiferents les espectaculars formes en el rocams vermellosos que l’erosió ha format al llarg dels segles i que l’home ha sabut utilitzar per construir cisternes, tombes antropomòrfiques i amagatalls eremítics. I és màgic també perquè el castell de Cervelló està pràcticament amagat entre la vegetació com si fos l’escenari del conte de “la Bella Durment” (de fet, la culpa de que estigui així d’enrunat i d’amagat entre la vegetació no és de la bruixa dolenta sinó d’en Felip V que el va fa enderrocar aquest castell desprès de la derrota de l’Onze de Setembre al 1714). L’església romànica de Santa Maria és d’estil llombard però amb afegits d’altres èpoques (especialment, la portalada, d’estil renaixentista i està feta amb rocam del que s’estreia de la muntanya de Montjuïc) i en una cantonada posterior de la mateixa trobem que una tomba antropomòrfica a sota dels murs de l’església; també trobem una vella escala de pedra que ens porta fins a la interessant Creu de Terme que va ser refeta desprès de la Guerra Civil. Si seguim el corriol que surt pel davant de l’església ens portaria de seguida fins a unes altres tombes antropomòrfiques (mireu aquí una tètrica foto de principis de segle XX de l'arxiu Salvany) i a un espectacular amagatall humà excavat en el rocam. Des de la petita explanada del davant de l’església tenim una espectacular vista de la muntanya del Puig Vicenç amb la masia de Can Sala de Baix al davant (aquesta zona està a dins de l’espai d’interès natural de les Muntanyes de l’Ordal). Per accedir a les runes del castell i de la seva capella és millor continuar a peu per la carretera asfaltada que puja fins a una urbanització i en una obertura el tancat de protecció de la carretera accedir-hi. Des de la població de Cervelló es pot accedir per una carretera ben senyalitzada que conta amb un carril bici i de vianants segregat. Si cliqueu aquí podeu veure un reportatge de la zona.