Ana. Sessió fotogràfica (I)

Aquesta noia es diu Ana i és, conjuntament amb l’Andrea i la Nerea, una de les tres joves que van col·laborar el passat 11 de juliol a la primera sessió fotogràfica amb models organitzada per l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI).
Les fotos es van fer als jardins romàntics de la Torre del Sol, antiga casa senyorial de Sant Boi que avui en dia són dependències municipals.
Va ser una activitat molt divertida en la que els companys i companyes fotogràfs i les models vam riure molt. Ens va deixar a tots molt bon sabor de boca (només cal que veieu els comentaris del nostre foro: http://www.afoboi.com/forum/viewtopic.php?f=19&t=102).
En el poc temps que AFOBOI s’ha posat en marxa, ha realitzat i organitzat moltes activitats interessants com a exposicions, concursos i sortides. I el següent pas és la formació en fotografia i en l’ús d’una eina que s’ha convertit essencial pels fotogràfs digitals: el Photoshop. Si us interessa, consulteu la pàgina web de la nostra agrupació: www.afoboi.com. Es més, si us agrada la fotografia i viviu a Sant Boi o a prop, us aconsello que us feu socis.

Què trobaran els arqueòlegs en el futur?

Cada vegada que he vist la pel·lícula “El Planeta dels Simis” m’ha impactat molt –a part de la famosa escena del final amb la imatge de les runes de la Estàtua de la Llibertat- com els arqueòlegs del futur –que seran simis, segons la pel·lícula- analitzant les troballes de les restes de la nostra civilització actual.

Doncs bé, si mireu la foto d’aquesta “troballa” d’un vehicle cremat fa 20 anys en un bosc del nostre terme, imagineu-vos quan el trobin els arqueòlegs de l’any 3009...

Dirien que “és un vehicle de la Edat del Petroli, signat per un tal “Ford Fiesta” (molt comú a Europa), no va ser reciclat i probablement va ser cremat per a la realització d’algun tipus de ritus religiós, ja que al seu voltant s’han trobat restes d’envasos de vidre amb la inscripció “Xibeca”. Els envasos de “Xibeca” només es troben enmig de zones que havien estat boscoses i al votant de restes com aquest, i probablement contenia algun tipus de líquid o beguda relacionat amb aquest ritus religiós.”

L’abús de bancs d’imatges en publicitat

La noticia de la utilització de fotografies fetes a les Bahames i a Austràlia en una campanya publicitària de turisme de la Diputació de Girona, crec que posa de manifest l’abús dels bancs d’imatges no reals en publicitat; però si la campanya és promoguda per un organisme públic pot arribar a ser un fet greu.
Els bancs d’imatges són empreses que comercialitzen fotografies de molta qualitat de tot tipus de temàtica i és un recurs que utilitzen sovint les agències de publicitat i els estudis de disseny gràfic. Aquest recurs estalvia diners i temps a l’hora de crear una campanya o d’il·lustrar fotogràficament un producte d’edició gràfica comercial. Però, com en el cas de la campanya de la Diputació de Girona, sovint s’abusa d’aquest recurs utilitzant-se imatges que no responen a la realitat del lloc o servei que ofereixen les empreses contractants d’aquestes imatges.
Ara, el cas d’aquesta campanya de la Diputació de Girona és molt greu. Considero que és un veritable frau. L’agència de publicitat contractant va utilitzar imatges d’un banc sabent que no corresponien a cap paisatge de la província de Girona; i ho va fer, segurament, per estalviar costos i tenir més marge de benefici, no pagant a un fotògraf professional per fer les fotos. I no serveix la excusa de que no hi han bancs d’imatges sobre el paisatge i de turisme de Catalunya, només cal veure revistes de qualitat com “Descobrir Catalunya” on el nivell de fotògrafs catalans o espanyols és molt elevat; però es clar, aquesta feina s’ha de pagar perquè fer una bona foto no és sempre tan fàcil (cal buscar l’angle adequat, l’època adequada i la llum adequada...).
Aquest cas de la Diputació de Girona hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de l’agència publicitària que va fer la campanya i als responsables de la Diputació que van supervisar la feina feta.

Rutes vora el mar (V) “El Tómbolo de Trafalgar”

La província de Cadis és un paradís pels amants de caminar vora el mar. Podem trobar rutes espectaculars caminant per sobre de penya segats o per monuments naturals com el “Tómbolo de Trafalgar” situat al terme de la població de Barbate. Un tómbol és barra de sorra que uneix una illa a la costa. En el cas del tómbol de Trafalgar trobem una petita illa amb una geologia molt interessant que alberga un far i una antiga torre medieval de vigilància de les incursions dels pirates unida a la costa amb una formació de dunes combinada amb estanys d’aigua salada que atreu a numerosa avifauna.
Però aquest racó, a part dels seus valors naturals, és plé d’història. S’han trobat restes d’un temple romà dedicat al deu Juno i davant d’aquestes costes va tenir lloc la famosa batalla de Trafalgar que va enfrontar l’any 1805 l’armada franco-espanyola amb l’armada anglesa.
La ruta és curta (uns 20 minuts) però intensa pel paisatge que es gaudeix amb un recorregut molt ben dissenyat amb una excel·lent senyalització i amb unes adequades estructures de fusta tractada amb autoclau que faciliten una agradable caminada.

"La Sireneta"

De les tres fotografies que he exposat a la Ia Exposició de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI), aquesta és la fotografia que més carinyo li tinc; primer, perquè surt la meva filla Anna, i segon, perquè no va ser una foto fruït d'una pose sinò fruït de captar un instant on la meva filla sembla "la Sireneta" del conte. La foto està feta en un racó natural preciós de la costa portuguesa: la platja de Ribeira d'Ilhas, un paradís pels surfistes i un interessant paisatge geològic.
La inauguració de l'exposició va ser un èxit de presència de públic i ens va deixar a tots els que hem col·laborat un bon sabor de boca (Teniu temps de veure-la fins el 31 de gener al Casal de L'Olivera de Sant Boi). Us recomano que visioneu el següent reportatge que surt en el bloc Lost in Sant Boi de Ricardo Caballero. Això nomès és el començament...

Neu a l'ermita de Sant Ramon

Fotografies de la nevada de la passada matinada al cim del Montbaig fetes avui a les 11:00 h. La neu ha aribat fins a la cota de 200 m.

Exposició de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI).

Amb molta il·lusió i ganes per part dels organitzadors, s’inaugura el proper 9 de gener a les 19h en el Casal de l’Olivera (Plaça Montserrat Roig, 1) la I exposició de treballs fotogràfics dels associats de la recent Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI). Aquesta exposició estarà oberta fins el proper 31 de gener. Esteu tots convidats a aquest important acte cultural de la primera associació santboiana dedicada a la fotografia. Més informació en http://www.afoboi.com/

Rutes vora el mar (IV). La Torre del Tajo.

Fa poc que he estat visitant amb la família la província de Cadis i he quedat meravellat de la bellesa dels seus espais naturals. Els parcs naturals dels “Alcorconales” i de Grazalema són impressionants amb uns paisatge únics, però bona part de la costa de Cadis és verge plena d’extenses platges amb zones humides adjacents i de penya segats espectaculars coronats de bellísimes pinedes. Un d’aquests espais naturals de costa és el Parc Natural de la Breña i les Maresmes de Barbate. Aquest parc compta amb tres encantadores rutes senderistes per fer vora el mar. La ruta que us proposo la vaig poder fer aquests dies i val molt la pena: és la de la “Torre del Tajo”; és una ruta curteta, però intensa i molt còmode de fer (és una ruta que a la que pot anar tota la família amb calçat còmode). La ruta comença al km 3,5 de la carretera que va de Caños de la Meca a Barbate en una zona que hi ha un extens aparcament i ens endinsem en un bosc de pins pinyoners molt ben mantingut per evitar incendis, caminant amb poc desnivell i fruint del cants dels ocells. La ruta està senyalitzada amb fletxes blanques gravades en fites de fusta. La ruta finalitza en l’antiga Torre del Tajo, una construcció del s. XV restaurada l’any 1992 i que tenia la funció de vigilància de l’arriba dels pirates. Darrera de la Torre del Tajo està el “tajo”, un impressionant penya-segat que et deixa amb la boca ben oberta i que ens convida a fer bones fotografies; a pesar de ser un lloc perillós està molt bé protegit amb baranes de fusta. És una bona ruta per agafar gana i menjar-se a posteriori un “pescaito” i unes “tortillas de camarones” (uf! M’ha entrat gana...).

“Viure és néixer cada dia”

Amb aquesta frase d'Erich Fromm i aquesta fotografia de Montserrat feta el gener de 2008 des del Coll de les Estenalles sota el Montcau, us desitjo un Bon Nadal i Bona vida pel 2009.

Neix AFOBOI, l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi

Amb molta il·lusió per part de les persones que han impulsat aquest projecte (Paky López, Julio Pulido, Dani Carrillo i Mingo Ortega), neix la primera Agrupació Fotogràfica de Sant Boi. Tal com podreu llegir en la seva web (http://www.afoboi.com/), AFOBOI té un interessant projecte d’aglutinar als aficionats santboians de la fotografia organitzant concursos, exposicions, cursos i sortides. El divendres 21 de novembre, a les 19 h, es presentarà aquesta nova entitat al Casal del barri de Marianao. He tingut l’honor de dissenyar el logotip d’AFOBOI, del qual podeu veure el projecte, i a la vegada no he dubtat en fer-me soci d’aquesta entitat. Si sou amants de la fotografia, us convido a que us feu socis.

Racons del Baix Llobregat (VI). L’ermita de Sant Ramon i el Parc Forestal del Montbaig

“L’ermita al cel suspesa”. Aquest vers del poema “L’Emigrant” de mossèn Jacint Verdaguer referint-se al Santuari de Bellmunt quan “flota” entre els núvols de les sempres abundants boires de la comarca d’Osona, també serveixen per descriure l’ermita de Sant Ramon quan s’il·lumina per la nit i sembla formar part dels planetes i dels estels del cel del Baix Llobregat. Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Montbaig on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans (De fet, abans de la construcció de l’ermita hi havia una gran fita del segle XVII que es conserva a l’antiga seu de la Quadra del Bori i que avui en dia és el restaurant Can Xixol de Sant Boi). L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats; de fet, encara es costum per part d’algunes persones el portar ex-vots pujant a l’ermita i posar un ciri a Sant Ramon.
Però a part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès turístic pels amants de la natura: és un autèntic balcó natural sobre el Delta del Llobregat i un mirador impressionant de 360º on podem contemplar el Garraf, Collserola i les Muntanyes de l’Ordal; fins i tot, des d’aquest lloc, podem veure una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt nets! (veieu foto i article del bloc de Jaume Sans).
Pujar a peu a l’ermita de Sant Ramon és una recomanable excursió familiar per a gent gran i per anar amb nens. Al cim del Montbaig es pot pujar a peu des de Viladecans (per una ruta senyalitzada des del Parc de la Torre Roja) i des de Sant Climent de Llobregat (des de Can Boneu o des de Can Molins); però la millor ruta és la que puja des de Sant Boi de Llobregat –senyalitzada des de la carretera de Sant Climent i que s’inicia en un aparcament del parc forestal- ja que travessa els boscos de roures i alzines de la zona d’obaga del Parc Forestal del Montbaig, passant per racons tan interessants com el Pavelló de Caça o la Torre de les Bruixes (Centre d’Informació del Parc Forestal Montbaig), el recinte arqueològic de la Torre Benviure (on s’està construint en aquests moments un centre d’interpretació), el Camí Ral, la Font de Gualbes, i on es troben diferents camins per pujar amb diferents dificultats (la pista forestal principal és de fàcil accés per a tothom i per als ciclistes. Recomano que consulteu la meva guia Rutes pel Baix. I si us agrada les pendents, pugeu per la drecera amb marques grogues).
L’ermita de Sant Ramon, a part del seu us religiós, té un bon servei de bar-restaurant i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat on es molt recomanable que veieu l’audiovisual en 3D “El Tresor del Baix” (És gratis i ho heu de demanar veure’l al bar-restaurant).

Racons del Baix Llobregat (V). La Vall del Llor.

La Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor és un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I té encara una singularitat negativa que augmenta el seu valor: la forta pressió urbanística que la envolta, fent que sigui un racó singular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La peculiaritat del seu paisatge agro forestal ve donat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, atmellers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totussaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosistema mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys. És també un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a coseqüència –segons en comenten amics naturalistes- la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Masia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles- tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Torrelles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població). De les restes que queden de l’antic Camí Vell de Torrelles ja us en parlaré un altre dia. El que també són molt interessants són les masies que pertanyien a l’antiga Quadra: Can Pubill (rodejada d’una encantadora zona agrícola), Can Palós (veieu el meu article titulat “L’enigma de Can Palós”), i les runes de Can Palós Vell, la Casa Nova i de Can Totussaus (on recentment s’han fet excavacions arqueològiques i on trobem un interessant bosc amb magnífics marges de pedra seca). I finalment, un suggeriment: visiteu la Vall de Llor (teniu una proposta d’excursió a Rutes pel Baix que culmina a la Creu d’en Pi d’en Catró) a la Tardor o a la Primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.

5 d’octubre, IV Dia internacional de les Aus a l’ermita de Sant Ramon.

Els amants de la Natura i de la fauna del Baix Llobregat tenim novament la ineludible i espectacular exhibició de vol d’aus rapinyaires que es farà el proper 5 d’octubre a partir de les 10:30h a l’ermita de Sant Ramon al cim del Montbaig. Els aficionats a la fotografia teniu una oportunitat d’or per fotografiar de prop unes aus majestuoses (si cliqueu la fotografia podreu veure un reportatge de l’any passat). Aquesta ja és la 4a edició que organitza de nou l’Associació Naturalista Rubricatum i els Falconers de les comarques de Barcelona i segur que no deixarà de sorprendre a la gran quantitat de públic que s’apropa cada any a aquesta activitat (Es recomana anar a peu. Podeu deixar el cotxe a l’aparcament del Parc Forestal Montbaig a la carretera de Sant Climent i fer la ruta segons Rutes pel Baix).
Aquest dia també finalitza l’inventari de control de pas d’aus migratòries que es des de fa molts anys (i que abans feia el Grup Ecologista Encina) s’ha fet sempre durant el mes de setembre des de l’ermita Sant Ramon i des del cim del Costa Fustera. A les 17:30 h de la tarda també és farà una conferència en homenatge d’Aurelio Pérez, insigne naturalista i col·laborador habitual de Félix Rodríguez de la Fuente en la mítica sèrie televisiva “El Hombre y la Tierra”. Veieu el programa complert, clicant aquí. A l’ermita de Sant Ramon hi ha servei de bar-restaurant.

La exposició “Àfrica. Bressol de cultures”

Si us agrada la fotografia i la cultura africana, us recomano que visiteu aquesta excel·lent exposició que estarà en el Centre d’Art de Lluís Castells fins el 14 de juny. Exposició que té un muntatge molt atractiu i que a la vegada és de fotografia, d’art africà i incorpora la projecció de la pel·lícula “Àfrica. La presó del segle XXI”. Les fotografies són de Salvador Enrich i són d’una qualitat increïbles i dignes de ser publicades en el “National Geographic”; us puc assegurar que aquestes fotografies no us deixaran impassibles per la força de les seves imatges i composicions. També és molt interessant la mostra d’art africà de màscares i estàtues (els nens, com la meva filla, que han vist els dibuixos del “Karikú” al·lucinen amb aquestes peces). La veritat és que el Centre d’Art de Can Castells s’ha anant consolidant com a un punt de referència de la cultura a Sant Boi; altres exposicions que he vist a la seva sala d’artistes com a Chillida o Picasso eren també d’una gran qualitat i eren a la vegada una oportunitat el poder veure-les a Sant Boi.

Rutes vora el mar (II). El Cap Norfeu.

A finals de febrer, aprofitant un d’aquells dies de temperatura i sol anticiclònics, vam anar la família a fer una excursió a un dels paratges més agradables de Catalunya i al qual m’agrada tornar de tant en tant: El Cap Norfeu. Us asseguro que caminar per aquest espai és una experiència que no oblidareu mai.
Aquest espai verge de la Costa Brava i situat a prop de Roses, forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Quan un s’apropa aquest lloc desprès d’haver deixat les darreres urbanitzacions que hi han a prop de Roses només pot donar gràcies a Déu perquè s’hagi preservat aquest joia de la natura.
Per apropar-nos al nostre punt de partida sortirem des de Roses des el final del seu passeig marítim en direcció a la Cala Jònculs fins a la Cala Montjoi –on es troba el famós restaurant el Bulli-. En aquest punt, totes les rutes recomanen deixar el cotxe, però si voleu, podeu continuar per una pista en bon estat fins l’inici del Cap Norfeu on hi ha una senyalització que ens indica l’inici de la nostra ruta. La ruta –perfectament senyalitzada en tot moment- és un circuit i us recomano començar per l’esquerra del cap (per on també mena un corriol que baixa fins a la Cala Jònculs). En el recorregut ens trobarem antigues cabanes de pastor i coves, unes vistes panoràmiques extraordinàries, i una vegetació i fauna interessants fins que arribarem a la punta del cap. Desprès tornarem en direcció a l’inici però buscant una antiga i curiosa torre del s. XV-XVI que servia per vigilar el pas dels pirates per aquestes costes; aquesta torre està en el Puig del Norfeu i és el punt més alt del recorregut (124 m); des d’aquest punt podeu dinar amb vistes a la Cala Montjoi i al Bulli (us sortirà més barat que si dineu en aquest resturant i la vista és impagable). Des d’aquest últim punt tornarem de nou a l’inici de la nostra ruta.
Més informació de la ruta a http://www.tvcatalunya.com/devacances/rutanorfeufitxa.htm i a http://www.roses.cat/Arxius/Documents/RutaCAT.pdf. Si cliqueu la fotografia veureu un reportage del Cap Norfeu.

Rutes vora el mar (I). L’Espai natural de la Punta de la Móra.

Caminar al costat de l’aigua és sempre agraït pels caminants. Caminar al costat d’un riu o d’un torrent muntanyenc a l’estiu és molt agradable. Però caminar vora el mar és sublim i relaxant.
Fa poc, la meva família i jo hem tingut l’oportunitat de fer una excursió vora el mar en un d’aquells espais costaners tan meravellosos que la Mediterrània ens ha regalat: l’espai natural de la Punta de la Móra.
La Punta de la Mora és un espai que s’ha salvat de l’engoliment urbanístic que ha patit una bona part de la costa catalana, tenint en compte la proximitat de l’àrea metropolitana de la ciutat de Tarragona i de les localitats turístiques de Tamarit i Altafulla.
La ruta s’inicia des de l’inici de la Platja Llarga (per un accés que hi ha des de la carretera N-340, poc desprès del monument romà de la Torre dels Escipions) i acaba pràcticament fins a la base de la Torre de la Mora (bastida al S. XVI per defensar-se els habitants de Tamarit dels atacs dels pirates i que no és visitable per estar a dins d’una finca privada). Quan arribem al final de la llarga Platja Llarga (“valga la rebundacia”), comencem a caminar per un sender que s’inicia per sobre d’un rocam i que s’endinsa pel Bosc de la Marquesa. Hem de seguir uns senyals blaus i taronges que trobem marcats en els torturats pins que estan força encorbats per l’acció del vent. Al llarg del camí trobarem punts amb excel·lents panoràmiques, restes de marges de pedra seca, peculiars savines, rocams amb interessants fòssils, cales com Cala Fonda i la Platjeta de Calabecs on es practica el nudisme.
Més informació de l’espai natural a http://www.depana.org/puntadelamora/ i de la ruta a http://www.mat.ub.es/~cerda/Marquesa.pdf . Si cliqueu la foto podeu veure un reportatge complert.

Rutes pel Baix Llobregat (II)

Ja estem a la primavera i us proposo que continueu coneixent els espais naturals del Baix Llobregat. A la segona guia que vaig fer de Rutes pel Baix Llobregat trobareu recorreguts pel Parc Natural del Garraf, per la Serra de les Ferreres i pel Delta del Llobregat. Aquesta guia també té uns 10 anys com la primera i és possible que hagin informacions una mica desfasades perquè el nostre territori ha canviat molt en aquest temps –sobretot, pel pas de noves infraestructures-.
En l’àmbit de la meva població, Sant Boi de Llobregat, trobareu un interessant recorregut –que es pot fer també amb bicicleta- fins a les Basses de Can Dimoni passant pel territori de la Marina a dins del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Espero que us passeu bé fent les rutes igual que jo vaig fruir fent-les i preparant-les.

Excursió a la Sèquia de Manresa

Un d’aquests dies de Setmana Santa, una amiga de la família ens va proposar fer una excursió pel Parc de la Sèquia. La Sèquia és una interessant canal d’origen medieval que té 6 segles d’antiguitat i que encara continua funcionant com a sistema d’abastament d’aigües per a la ciutat de Manresa i són portades des del riu Llobregat al seu pas per Balsareny.
Amb una extraordinària visió de futur, els ajuntaments de les poblacions per on passa la Sèquia van crear un itinerari turístic de senderisme aprofitant el camí de servei que hi ha al costat de la Sèquia amb un recorregut total de 26 km (sense pràcticament cap desnivell i apte per a totes les edats) i que permet conèixer a fons el paisatge de mosaic de boscos i conreus de vinya del Bages, elements molt interessants del seu patrimoni històric com l’ermita romànica de Sant Iscle o les cabanes de pedra seca característiques de la comarca, o les pròpies infrastructures de la Sèquia com els pontets que la creuen.
Des del també interessant parc de l’Agulla de Manresa, s’inicia una ruta molt ben senyalitzada i que disposa al seu inici d’un centre d’interpretació que ens facilitarà el mapa de la ruta i altres informacions addicionals.
Nosaltres només van fer el tram Parc de l’Agulla-Pla de Santa Anna, però sembla ser que el tram més interessant és que va de Sallent fins al polígon industrial del Pla de Santa Anna per conservar els elements més antics de la infrastructura hidràulica de la Sèquia.
En l’àmbit de la nostra comarca del Baix Llobregat, una actuació similar es podia haver fet a la vora del Canal de la Dreta –obra hidràulica del s. XIX- que va de Sant Vicenç dels Horts fins a el Prat de Llobregat; però, per desgràcia, molts elements patrimonials de gran interés han desaparegut o alguns trams del canal han estat soterrats pel creixement urbà.

Més informació a:

http://www.parcdelasequia.cat/
http://personales.ya.com/jaumeilla/sequia/
http://www.geocities.com/SoHo/Lofts/5453/sequia0.html

Monestir de Sant Ponç

Si hi ha un lloc interessant de la comarca del Baix Llobregat pel seu patrimoni històric i pel seu entorn natural és l’antic monestir de Sant Ponç en el terme municipal de Cervelló però més accessible en cotxe des de Corbera de Llobregat a través de l’Amunt.
De l’antic monestir benedictí de Sant Ponç només ens ha arribar fins als nostres dies la seva espectacular església romànica del s. XI que està considerada com a un dels edificis més interessants del primer romànic de Catalunya. Aquesta església és un dels millors exemples del romànic d’estil lombard (estil arquitectònic que provenia de la regió italiana de la Lombardia).
Al seu interior encara es poden observar restes de pintures romàniques amb motius florals i és tracta d’una església amb perfet estat de conservació gràcies a les restauracions que es van fer als anys 50 i principis dels 90.
Sant Ponç és un lloc que em porta molts bons records d’infància per les excursions que feien amb mon pare fins aquest lloc (de petit, fins i tot, havia pujat al seu campanar inaccessible avui a la gent). I, a més a més, és en la església on jo em vaig casar amb la meva parella.
També és molt interessant el patrimoni natural que l’envolta: Sant Ponç està a dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal a prop de la muntanya del Pla de les Comes. I té al seu voltant exemplars d'arbres centenaris com el lledoner de la entrada a l’església, pins, alzines i -sobretot-, oliveres.
Tot plegat, aquest espai respira calma i quietud i no és d’estranyar veure gent fent tai-chi al seu voltant o a persones que abracen les seves oliveres perquè diuen que transmeten energia positiva.
Us recomano que aneu a peu des de Vallirana (veieu l’excursió núm. 1 de Rutes pel Baix). Més informació a la Viquipèdia.

Si cliqueu la foto, podeu veure un reportatge més extens del Monestir de Sant Ponç

Sant Boi-Carcassonne-Homps-Sant Boi

Fa pocs dies, vaig estar amb la meva família a Carcassonne (Carcassona, en occità) passant un parell de dies. Ja hi havia estat altres vegades. La primera va ser a mitjans dels anys 80 de tornada d’un viatge de Toulouse (Tolosa, en occità) amb altres companys de la Escola de disseny Llotja desprès d’assistir a un encontre d’escoles de disseny europees i on s’exposaven alguns dels nostres projectes d’escola; ens va cridar molt l’atenció veure l’imponent conjunt medieval des de l’autopista i vam decidir parar i fer una mica de turisme. La segona vegada que vaig ser-hi va ser fa uns 10 anys i amb la meva parella, Carcassonne va ser un lloc més per a visitar de la recomanable ruta dels castells càtars. Aquesta tercera vegada tenia l’encant d’anar amb la meva filla de sis anys fent-li volar la seva imaginació amb històries de princeses i cavallers (surt més barat anar a Carcassonne que a Disneyland-Paris... je, je...).
No us avorriré amb dades històriques sobre Carcassonne, però si que us volia comentar que hi ha una certa polèmica per la restauració d’aquest conjunt que es va fer a partir de mitjans de segle XIX pel fet d’haver afegit les característiques teulades còniques a les torres de les muralles i que potser són més pròpies dels castells del nord de França.
Us recomano una visita nocturna passejant per les seves muralles. És com entrar en una nova dimensió i no deixa de ser divertit i misteriós si aneu amb nens.
Volíem aprofitar la visita a Carcassonne per anar també a veure el Canal du Midi (declarat Patrimoni de la Humanitat igual que el conjunt medieval de Carcassonne) i fer alguna passejada amb vaixell, però fins desprès de Setmana Santa no comença la temporada. Així doncs, i guiats per la intuïció i no seguint cap itinerari turístic (com fa una mica l’Espinàs amb els seus llibres de viatges) van decidir tornar a Sant Boi no directament per l’avorrida autopista sinó per la carretera D 610 que va entre el riu l’Aude i el costat mateix del Canal du Midi; i vam encertar, el paisatge és deliciós amb l’omnipresència de les vinyes i els plataners que voregen el canal.
Vam decidir de parar a la població de Homps perquè segons el mapa hi havia un port que havia estat important pel transport fluvial dels barrils del vi de les regions de Minervois i de Corbières fins a Burdeos. A Homps vam decidir passejar caminant per la vora del Canal du Midi en direcció a la Redorte; va ser una passejada relaxada -i no hi havien turistes!- fins el pont de Jouattes. Un racó de la França profunda i autèntica que us recomano i que us convidarà a saborejar la vida – i si és amb un bon formatge, un bon foie i un bon vi del país, doncs millor-. Desprès vam anar en direcció a Lézignan-Corbières on van tornar a agafar l’autopista per tornar a Sant Boi.
Us convido a veure uns petits reportatges fotogràfics de les visites a Carcassonne i a la de Homps. Les fotos estan fetes amb una camera digital Canon EOS 400D.