Fa pocs dies, vaig estar amb la meva família a Carcassonne (Carcassona, en occità) passant un parell de dies. Ja hi havia estat altres vegades. La primera va ser a mitjans dels anys 80 de tornada d’un viatge de Toulouse (Tolosa, en occità) amb altres companys de la Escola de disseny Llotja desprès d’assistir a un encontre d’escoles de disseny europees i on s’exposaven alguns dels nostres projectes d’escola; ens va cridar molt l’atenció veure l’imponent conjunt medieval des de l’autopista i vam decidir parar i fer una mica de turisme. La segona vegada que vaig ser-hi va ser fa uns 10 anys i amb la meva parella, Carcassonne va ser un lloc més per a visitar de la recomanable ruta dels castells càtars. Aquesta tercera vegada tenia l’encant d’anar amb la meva filla de sis anys fent-li volar la seva imaginació amb històries de princeses i cavallers (surt més barat anar a Carcassonne que a Disneyland-Paris... je, je...).No us avorriré amb dades històriques sobre Carcassonne, però si que us volia comentar que hi ha una certa polèmica per la restauració d’aquest conjunt que es va fer a partir de mitjans de segle XIX pel fet d’haver afegit les característiques teulades còniques a les torres de les muralles i que potser són més pròpies dels castells del nord de França.
Us recomano una visita nocturna passejant per les seves muralles. És com entrar en una nova dimensió i no deixa de ser divertit i misteriós si aneu amb nens.
Volíem aprofitar la visita a Carcassonne per anar també a veure el Canal du Midi (declarat Patrimoni de la Humanitat igual que el conjunt medieval de Carcassonne) i fer alguna passejada amb vaixell, però fins desprès de Setmana Santa no comença la temporada. Així doncs, i guiats per la intuïció i no seguint cap itinerari turístic (com fa una mica l’Espinàs amb els seus llibres de viatges) van decidir tornar a Sant Boi no directament per l’avorrida autopista sinó per la carretera D 610 que va entre el riu l’Aude i el costat mateix del Canal du Midi; i vam encertar, el paisatge és deliciós amb l’omnipresència de les vinyes i els plataners que voregen el canal.
Vam decidir de parar a la població de Homps perquè segons el mapa hi havia un port que havia estat important pel transport fluvial dels barrils del vi de les regions de Minervois i de Corbières fins a Burdeos. A Homps vam decidir passejar caminant per la vora del Canal du Midi en direcció a la Redorte; va ser una passejada relaxada -i no hi havien turistes!- fins el pont de Jouattes. Un racó de la França profunda i autèntica que us recomano i que us convidarà a saborejar la vida – i si és amb un bon formatge, un bon foie i un bon vi del país, doncs millor-. Desprès vam anar en direcció a Lézignan-Corbières on van tornar a agafar l’autopista per tornar a Sant Boi.
Us convido a veure uns petits reportatges fotogràfics de les visites a Carcassonne i a la de Homps. Les fotos estan fetes amb una camera digital Canon EOS 400D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada