Itinerari pel Parc Forestal de Mas Ratés (Viladecans)

Fa unes setmanes, vaig tenir l'oportunitat de caminar per un recent itinerari forestal que ha realitzat l'ajuntament de Viladecans a la Serra de Miramar al Parc Forestal de Mas Ratés. Es tracta d'un agradable itinerari apte per totes les edats i que permet oxigenar-se als ciutadans de Viladecans sortint a peu des de casa seva (és la sort que tenim en algunes poblacions del Baix Llobregat i que molts del seus habitants valorem com un element de qualitat de vida).

Sempre m'ha agradat el topònim de Miramar... Ho diu tot! I la veritat és que la visió del mar des d'aquesta petita serra -que separa els termes de Viladecans i Sant Climent de Llobregat- és sempre sorprenen.

Però la sorpresa ha estat el tenir una altre visió més espectacular del Montbaig i de la seva ermita de Sant Ramon, des del mirador que hi ha a prop del cim del Mas Ratés. Des d'aquest mirador, recentment creat i on tenim una rosa dels vents per situar-nos, podem admirar el cantó amb més pendent del Montbaig que ens fa veure la muntanya molt més alta i la sensació de que la ermita de Sant Ramon és una baluard inexpugnable.

Són també molt interessants les tipologies de marges de pedra seca de llicorella (amb algun amagatall semblants als que es poden trobar al Montbaig) que podem trobar a prop del mirador, molt visibles, pels treballs forestals de recuperació de la zona que es va cremar l'any passat. Al mateix cim del Mas Ratés, podem veure una de les interessants fites amb la epigrafia “Viladecans” (probablement, són dels segles XVIII o XIX) que s'han trobat en aquesta serra i en el Montbaig, arrel dels incendis forestals i que estan catalogades per l'ajuntament i que el Grup Tres Torres ha divulgat la seva existència i -malauradament- també ha denunciat els actes de vandalisme que pateixen.

També vaig trobar un parell de cassoletes rectangulars que també podrien tenir un origen megalític com les que he anat trobant al Montbaig. I pel que sembla, en aquest lloc els ibers també van fruir de la vista del mar (que el tenien molt més a prop que nosaltres que avui en dia...).

Rutes vora el mar (VIII) Camí de Ronda entre Platja d'Aro i Calonge

Aprofitant un dels darrers caps de setmana marcats per un temps anticiclònic, vam aprofitar la família per caminar pels sempre agradables camins de ronda de la Costa Brava. La ruta que us proposo és la que es pot fer des de Platja d'Aro fins a Calonge i que coincideix amb el recorregut de la GR-92.

En aquesta ruta podem fruir de magnífiques cales, de racons encara no malmesos i d'altres que ens faran mal -als ulls i al cor- per les barbaritats urbanístiques que s'han fet. Però, en línies generals aquesta passejada és molt agradable i molt recomanable pels amants de caminar vora el mar.

Cal dir també, que alguns trams d'aquest camí de ronda han estan tancats o estan molt malmesos a causa d'antics temporals o ventades que han destruït petits ponts o passarel·les. En alguns casos, com quan arribem a la Cala del Pi, la GR-92 es desvia cap a la carretera C-253 que va en direcció a Calonge, però desprès torna cap el camí de ronda.

Situats a Platja d'Aro, hem de trobar la carretera C-253 en direcció a Calonge i buscar les indicacions del Cavall Bernat (un roc espectacular que hi ha en una petita cala al final del passeig marítim de Plata d'Aro). Des d'aquest punt trobem els senyals i les indicacions de la GR-92.

La ruta farà les delícies del nens, ja que passem per petits túnels que ens porten d'una cala a l'altre. Els racons més interessants són la Cala de les Carbasses, el Cap Roig, la Cala del Form i les Roques Planes (aquest racó és molt interessant per la seva capritxosa geologia). La ruta acaba a l'arribada a la Torre Valentina, una torre de guaita del s. XVI que ens sorprendrà pel seu magnífic estat de conservació i per estar -malauradament- emmarcada per un horrorós edifici d'apartaments.

La desapareguda creu de terme de Sant Boi

Investigant sobre la xarxa de camins antics de Sant Boi, i en especial, sobre el Camí Ral que anava de Sant Boi a Vilafranca del Penedès, sempre he tingut la curiositat de saber si ha Sant Boi hi havia existit una creu de terme.

A partir dels s. XIV i XV, va ser habitual a Catalunya la construcció de creus de terme a les entrades de les poblacions al costat del camí. Algunes d'aquestes creus eren veritables joies d'art; i dic eren perquè moltes d'elles van ser destruïdes, especialment, durant la Guerra Civil Espanyola. La destrucció contra els símbols religiosos va ser brutal, i en general, van ser destruïdes moltes obres d'art que no han arribat fins els nostres dies.

Un dels llocs on podem comprovar i consultar la gran quantitat d'aquestes creus que existien a Catalunya és el Fons Fotogràfic Salvany on poden trobar veritables joies documentals de com era el territori a principis del s. XX en retrats de format de fotografia estereoscòpica. En aquest fons podem trobar com era, per exemple, la creu de terme de Sant Vicenç dels Horts, a la qual correspon la foto que he posat per il·lustrar aquest article (no és la de Sant Boi). I curiosament, en aquest arxiu podem trobar interessants fotografies de Sant Boi, però no trobem de la que podia havia estat la Creu de terme de Sant Boi i que en algun document de relacions de camins de Sant Boi de 1848 es citava per demostrar l'antiguitat del Camí Ral; per tant, a principis de segle ja es possible que aquesta creu no existís i que no fos destruïda a la Guerra Civil com tan d'altres.

Fent la consulta a l'amic Carles Serret de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, aquest em va donar la resposta a través d'una citació al llibre que va fer l'historiador Jaume Codina titulat “Llibre de politiqueses i curiositats: memòries de Pau Porcet (1788-1856)”. En aquestes memòries, en Pau Porcet, ens dona la dada de que el 24 de juny de 1850, “lo Riu Llobregat ba beni molt gros, que se ba Cabâ de menjâ tota la terra de la Era Cal Terralló y de la Era de a cal Met de la Mateva, que hi havia una Creu molt adornada de Pedra ab la Ymatge del Gloriós Patró y advocat Sant Baldiri”. En definitiva, a Sant Boi hi havia una creu de terme que podria ser similar a la que existia a Sant Vicenç dels Horts -destruïda durant la Guerra Civil- però que en el nostre cas va ser destruïda per un altre enemic: el riu.

Projecte Tipografia de la Viquipèdia

Aquest any el gran projecte de la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, ha complert 10 anys. Son milers de voluntaris a tot el mon que aporten coneixement a través d'aquest portal. Però com és conegut per les persones que accedim a internet per trobar fons d'informació, a la Viquipèdia hi ha de tot, encara que en els darrers anys hi han voluntaris que també vigilen que hi hagin criteris seriosos en les confeccions d'articles d'aquesta enciclopèdia que creix dia a dia sense parar.

Cada vegada més, es més habitual la pràctica que la primera aproximació que es fa a l'internet per a la recerca d'informació, es connecta primer a la Viquipèdia per fer una primera consulta o per tenir una visió global d'un terme, concepte o temàtica.

En el marc de les pràctiques d'avaluació contínua de l'assignatura d'imatge i llenguatge visual del Grau Multimèdia de la UOC, s'ha impulsat un ambiciós projecte de crear nous articles relacionats amb el món de la Tipografia; una temàtica en la qual a penes hi havia informació en català i no gaire més en castellà o anglès.

Com alumne d'aquesta assignatura, he tingut l'honor de redactar un article sobre la tipografia alemanya VAG Rounded Std; una extraordinària tipografia arrodonida de gran elegància que la empresa Volkswagen va fer crear com a tipografia corporativa.

Ha estat una experiència interessant per conèixer el món que rodeja a la Viquipèdia i quina és la seva dinàmica i que juntament amb els blocs, són les principals fonts de coneixement que podem trobat a la Xarxa.

L'enllaç d'aquest article és:

http://ca.wikipedia.org/wiki/VAG_Rounded

Projecte 100 Retrats, 100 Santboians

Fa unes setmanes, va contactar amb mi el fotògraf i company d'AFOBOI, Iván Vega, per proposar-me fer-me un retrat pel seu ambiciós i interessant projecte fotogràfic anomenat “100 Retrat, 100 Santboians”. No cal dir que em vaig sentir molt honrat per la seva proposta i més sabent que era a la segona persona que li havia proposat.

Em va demanar que busqués una localització on jo em podia sentir còmode o representat. I com no podia ser d'una altre manera, vaig pensar que em tenia que retratar al costat d'un marge de pedra seca santboià fet amb llicorella. A part de casa meva, en el bosc és on em sento molt a gust. I el marge que li vaig proposar va ser un de molt maco que es troba en el Bosc de Can Tutussaus, a la Vall de Santa Bàrbara del Llor.

Ha estat una sensació curiosa el fet que m'hagin fet un retrat; normalment, no surto mai en les fotos, ja que sempre sóc jo el que faig fotos als altres per motius familiars, de lleure o professionals. I penso que el plantejament que ha fet l'Iván és molt interessant pel contingut social que té i s'ho ha plantejat com un treball molt professional, tal com vaig comprovar. I ja estic impacient de veure quins seran els propers retratats... Et desitjo bona feina, Iván!

L'enllaç del seu post és http://100santboians.posterous.com/xavier-sanchez

Feu-vos un magnífic regal musical: El Christmas sampler 2010

Per cinquè any consecutiu, els amics de Lostfrontier ens regalen la descàrrega gratuïta d'un CD de la seva col·lecció Christmas sampler amb interessants aportacions musicals de compositors nacionals i internacionals.

Totes les composicions són originals i aquest any també estan presents compositors internacionals de gran renom, relacionats amb les noves músiques, con Michael Whalen, Mars Lasar i el grup que formen Eric Tingstad & Nancy Rumbel.

Dels compositors nacionals, voldria destacar l'amic Roger Subirana de Vilafranca del Penedés que, com sempre, ens crea temes magnífics que són petites obres d'art.

El format de descàrrega és mp3 i també us podeu descarregar les portades que són visibles en l'i-pod.

+ info per descarregar-se el El Christmas sampler 2010 de Lostfrontier.

Experiments gràfics

Us presento alguns dels experiments gràfics que he fet per l'UOC per l'assignatura de disseny gràfic del grau multimèdia. Es tracta d'un parells de fons de pantalla amb figures geomètriques repetitives i que vull compartir amb vosaltres. Si us agrada només teniu que descarregar-los (només es pot utilitzar per a un ús personal, drets reservats per un ús comercial).