Rutes vora del mar (VI) “El Flysch de Zumaia”

Euskadi és un paradís pels amants de senderisme vora el mar; la seva costa ens ofereix grans oportunitats de fruir d'una natura on convergeix la muntanya i el mar de forma plàcida i alhora espectacular. La ruta que us proposo és pot ser una de les més interessants per la seva bellesa i per les coses que podem aprendre: caminarem a la vora d'uns penya segats en forma de flysh que ens expliquem 50 milions d'anys de la història del nostre planeta, ni més ni menys...

Zumaia és una agradable població costera de Guipuzkoa, epicentre d'una gran quantitat de possibles rutes senderistes vora el mar o en direcció a les muntanyes de l'interior; entre elles destaquen el Camí de Sant Jaume (Done Jakue Bidea) de la costa i la ruta GR 121 (ruta de la Costa); precisament, caminarem per un tram d'aquesta ruta des de Zumaia en direcció a Deba.

Abans de començar la caminada, us recomano que us apropeu a l'Oficina de Turisme de Zumaia on us facilitaran excel·lents plànols (fins i tot, tenen informació en català) que us ajudaran a fer el recorregut i on us poden indicar l'inici de la ruta: l'ermita de San Telmo. A l'oficina també us indicaran on es troba Algorri, el Centre d'Interpretació dels Recursos Naturals de Zumaia; visita molt recomanable per conèixer i entendre la singularitat geològica del flysh de Zumaia: cadascuna de les làmines rocoses que ens trobarem pel camí són registres de fets cabdals com l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys o del gran escalfament de la Terra ocorregut fa 56 milions d'anys. Zumaia, és de fet un referent mundial per a científics i investigadors.

Doncs bé, un cop a l'ermita de San Telmo (connectada a la població per un carrer), seguim caminant per un sender amb senyals blanques i vermelles de la GR 121. Com podreu comprovar de seguida, si teniu vertigen millor que no continueu... perquè ens trobem caminant immediatament per sobre d'un penya-segat format per un llibre de fulles rocoses. Arribem fins a la punta d'Algorri, on podem fruir d'una meravella panoràmica de la costa i del camí que hem d'anar seguint. Durant aquest tram trobarem misteriosos forats fets en les “pàgines” rocalloses: són mostres preses pels científics que si tinguéssim la possibilitat de mirar-les amb un microscopi, veuríem microesquelets i conxes d'organismes marins.

Si només volem caminar vora el mar, es recoman continuar per un corriol vora els penya-segats i deixant les marques de la GR (atenció, si anem amb nens) fins al caseriu de Peko; però si voleu fer també muntanya, continueu per la GR pujant fins el cim verdós del Ollaortzagain (202 m) i desprès caminar fins el bell nucli de Elorriaga amb la seva ermita de San Sebastian.

Per acabar un darrer consell, des de Zumaia surt un vaixell per visitar la costa per va la nostra ruta; és molt recomanable i divertida fer aquesta visita per tenir una visió complerta de la importància del flysh de Zumaia.

En busca de la Carrerada perduda

Excursió de recerca del traçat antic del Camí Ral i de la Carrerada per Sant Climent de Llobregat

Una de les meves passions és la de buscar antics camins perduts. I fa uns dies, en un matí de diumenge ben gris, vaig poder compartir aquesta passió amb uns companys de luxe: Xavier Parellada, president del Centre d’Estudis Beguetans; Jaume Vendrell, historiador local de Sant Climent de Llobregat i Miquel Vives, geògraf i un dels millors investigadors de “camineria” que crec que tenim a Catalunya.

L’objectiu era trobar les restes antigues de l’autèntica Carrerada de Sant Climent de Llobregat (també anomenada la Carrerada del Penedès) que a la vegada era el Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès i comprovar si també es trobaven roderes del pas de carros.

Bona part d’aquesta Carrerada és avui en dia una pista forestal on han desaparegut pràcticament les restes inequívoques de murs per encaminar els ramats o roderes que demostrin el pas de carruatges.

Teníem pistes al respecte: en Jaume Vendrell i el seu pare, i jo mateix, fa alguns anys, havien fet recerca per on podria passar; i la fotografia de un vol de 1956 i les dades del Cadastre ens van confirmar que des del coll de la Creu Xica (prop del cementiri de Sant Climent) fins a l’ermita del Roser passava l’antiga carrerada medieval del Penedès i alhora l’antic Camí Ral.

Tal com podeu veure amb les fotos del reportatge que vaig fer, vam descobrir restes de murs de llicorella fets amb lloses de llicorelles i roderes fetes pel pas de carros. El tema de les roderes és la prova palpable de que a pesar el fort desnivell d’aquest tram, els carros passaven; i tal com ens va comentar en Miquel Vives respecte als topònims d’aquests passos a Catalunya, se’l podria anomenar ben bé “El pas dels matamatxos”.

Vam continuar la nostra excursió per la Carrerada/Camí Ral fins la espectacular Roca del Barret (un lloc espectacular des del punt de vista geològic i natural) i d’allà vam tornar al Cementiri de Sant Climent (punt d’inici de la nostra excursió de recerca) pel camí bell de les Valls, admirant els magnífics marges de pedra seca que es poden localitzar en aquests dos camins.

Un dia rodó a pesar de la grisor del dia. Una excursió molt recomanable.

Excursió Begues-Olesa de Bonesvalls pel Camí Ral

El passat 29 de novembre, en el marc de la IIa Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà celebrada a Begues, el Centre d’Estudis Beguetans (CEB), va organitzar una excursió entre Begues i Olesa de Bonesvalls per l’antic Camí Ral que anava de Sant Boi de Llobregat a Vilafranca del Penedès.

Tal com es va exposar en una de les ponències de la Trobada, el passat estiu l’ajuntament de Begues va organitzar un camp de treball per joves que tenia l’objectiu d’involucrar als joves de la població en el coneixement i la recuperació d’aquesta important via de comunicació medieval i del patrimoni històric i natural que permet veure. El projecte es va anomenar “Joves pel Camí Ral” i van deixar testimoni en un bloc fet pels mateixos joves. Una iniciativa molt interessant.

Durant l’any 2010, l’àrea d’espais naturals de la Diputació de Barcelona crearà una nova ruta anomenada “Ruta dels Castells” que permetrà la connexió -mitjançant un sender molt ben senyalitzat- de tots els castells dels parcs naturals del Foix, d’Olerdola i del Garraf. I a petició dels ajuntaments de Begues i Olesa, aquesta ruta passarà pel Camí Ral en el tram entre aquest dues poblacions. Aquesta actuació de la Diputació permetrà recuperar aquest tram del camí que ara mateix està ben colonitzat per la vegetació.

Aquest camí serà molt interessant de fer, tal com vam poder comprovar el passat 29 de novembre, per l’entorn natural i agrícola del Parc Natural del Garraf pel qual passa i per la gran quantitat d’elements de patrimoni històric que es pot veure (l’espectacular Pou de Glaç, els enormes forns de calç excavats al rocam, les roderes i murs del Camí Ral, els marges de pedra seca, les cabanes de pedra seca, la Cadira de Sant Cristòfol i l’imponent Hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls). Un cop aquest camí estigui net i recuperat és molt possible que es localitzin més elements d’interès patrimonial.

Us convido a veure el reportatge fotogràfic que vaig fer d’aquesta excursió clicant la imatge de dalt.

El Quixot va passar per Sant Boi

L’any 2005 es va celebrar el 400 aniversari de la primera publicació del “El Ingenioso hidalgo Don Quijote” de Miguel de Cervantes. I a Barcelona es va fer una extraordinària exposició sota el nom “El Quixot i Barcelona” al Saló del Tinell.

Sempre m’ha emocionat entrar en l’imponent Tinell i pensar en quanta història s’ha viscut en aquelles parets; però el dia que vaig anar a visitar aquesta exposició vaig tenir un altre impacte: una enorme reproducció d’un plànol del s. XVIII donava la benvinguda. Aquest plànol mostrava quin havia estat el recorregut pel qual en Cervantes havia fet passar al Quixot des de la Mancha fins arribar a Barcelona.
I aquest plànol no deixava cap dubte que el Quixot per anar a Barcelona va passar pel Camí Ral que anava de Vilafranca del Penedès a Barcelona i que passava per Sant Boi de Llobregat.
Aquest fet ens demostra, un cop més, que aquest camí era un dels més importants que arribava a Barcelona fins que Carles III va fer construir el desaparegut pont de Molins de Rei i el Camino Real que passava per l’Ordal que comunicava Madrid amb Barcelona (l’actual N-340).

Aquest plànol va ser encarregat pel rei Carles III en el 150é aniversari de la mort d’en Cervantes, i va ser dibuixat pel geògraf madrileny Tomás López en base al treball de camp realitzat pel capità d’enginyers extremeny, Joseph de Hermosilla. Alguns estudiosos el daten de l’any 1765 i la Real Acadèmia Espanyola el va adoptar oficialment el 1780. (+info)

S’ha parlat de la importància del nostre Camí Ral pel pas de reis i comtes a l’Edat Mitja, però que un personatge tan universal com en Miguel de Cervantes –gran admirador de Catalunya i de Barcelona- hagués passat per a qui, i que sobretot, hagués fer passar a uns personatges tan mundialment coneguts com el Quixot i en Sancho Panza, crec que és el sumun.

Com ja us he informat anteriorment en el meu bloc, des d'alguns ajuntaments i des de la societat civil de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Begues i Olesa de Bonesvalls, s’està treballant en la recuperació d’aquest Camí Ral i crec que afegir la recuperació de la Ruta del Quixot per Catalunya com una prolongació de la Ruta del Quijote, pot encara donar-li més valor històric, turístic i literari.

La recuperació dels senders del Parc Forestal Montbaig

Als que us agrada caminar per la muntanya i el senderisme, crec que em donareu la raó en l’afirmació que és més agradable caminar per un sender o un corriol que per una pista forestal. Com diu un amic, caminar per un sender permet un contacte més “íntim” amb la natura.

El Parc Forestal Montbaig és un privilegiat espai natural de la comarca del Baix Llobregat que té una alta freqüentació de persones àvides de contacte amb la natura. Un privilegi que tenen les poblacions de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans i que altres ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no podem gaudir al no haver preservat cap entorn natural.

La gran majoria de les persones que s’apropen caminant o en bicicleta al Montbaig ho fan per les pistes forestals que permeten l’accés al cim, on està la fotogènica ermita de Sant Ramon i on es pot fruir d’una extraordinària panoràmica. Però al Montbaig també existeixen una xarxa de senders, molt desconeguts, i pràcticament sense senyalitzar.

Aquests senders han estat recentment recuperats pel mòdul forestal de l’Escola Taller de Sant Boi que gestiona CORESSA. Molts d’ells estaven cegats pel creixement de la vegetació i pels efectes de les tràgiques ventades del passat mes de gener. Pels joves que treballen en aquest mòdul és una magnífica experiència per aplicar els seus coneixements en l’ús de maquinària forestal (moto serres i desbrossadores) i de reconeixement d’espècies vegetals i és una tasca gratificant perquè també es fa una tasca de millorar els accessos i fer escales aprofitant la natura.

Per la meva experiència de 6 anys treballant en aquests programes d’inserció laboral (escoles tallers i taller d’ocupació), us puc assegurar que moltes de les persones que formen part d’aquest programes es converteixen en grans defensors de la natura i voldrien treballar sempre en aquest àmbit (cosa que és difícil per les poques empreses que es dediquen a aquestes tasques a la comarca, encara que al Baix Llobregat hi ha molt feina a fer en un territori on 60% és forestal però que està deixat de la ma de Déu...).

Els senders recuperats o que s’estan recuperant són aquests:

El sender del Torrent d’en Pedro
El sender de la Carrerada
El sender de la Roca Negra
El sender de Can Tutussaus
El sender de la Torre Elèctrica
El sender del Torrent de Gualbes
El sender del Cordal de Sant Ramon
El Camí vell de Sant Ramon.

I si voleu un consell, la millor manera de descobrir-los és perdent-se pel Montbaig.

Marges de Sant Boi (V)

A les fotos podeu observador un parell de marges de llicorella que existeixen en el sender del Torrent d’en Pedro o del Pedró (no està clar quin és el topònim definitiu; el primer fa referència al nom d’algú i el segon, a la existència d’un pedró o creu de terme que existia al peu del Camí Ral i que el torrent travessava) del Parc Forestal del Montbaig.

El sender del Torrent d’en Pedro és un sender que uneix el sender de la Carrerada del Montbaig amb l’Estret de Roques, i a pesar de les destrosses provocades per la desgraciada ventada del mes de gener, és molt interessant perquè travessa un bosc d’obaga a l’entorn del torrent. Aquest sender s’ha recuperant recentment per l’escola taller que gestiona CORESSA.

Caminar per aquest sender, que té un parell de quilòmetres, ens permet veure interessants marges de pedra seca amagats entre una vegetació incontrolada amb brucs enormes, roures, alzines i oliveres testimoni d’un gloriós passat agrícola; i a més a més, és la continuació perfecta fins l’Estret de Roques del tram recuperat del Camí Ral que anava de Barcelona a Vilafranca del Penedès, sense tenir que caminar per la carretera de Sant Climent. Al sender també podem trobar una interessant bassa de vinya i una amagada cabana de planta quadrada en estat de runa.

El camí ral era un camí romà? II Trobada d’estudiosos i centre d’estudis de la baronia d’Eramprunyà.

El proper 28 de novembre, tindrà lloc a l’Antic Escorxador de Begues la “II Trobada d’estudiosos i de centres d’estudis de la baronia d’Eramprunyà” organitzada en aquesta ocasió pel CEB (Centre d’Estudis Beguetans). Aquesta nova trobada té com a tema centra “El Camí Ral i altres vies de pas”.

Tal com us informava en el meu article “Estudiosos del Camí Ral visiten el tram recuperat de Sant Boi” el CEB, el grup de Recerca d’Olesa de Bonesvalls i el Centre d’estudis de Gavà i altres estudiosos estem treballant plegats per localitzar i investigar el tram original del Camí Ral des del terme de Sant Boi fins al terme d’Olesa de Bonesvalls. Aquesta trobada de Begues precisament servirà per exposar aquests interessants treballs de recerca que s’han fet “a peu” i també investigant en arxius.

Esperem que aquesta “comunió” de sensibilitats i ganes per la recuperació de l’antic camí ral doni grans resultats i ajudi a que les institucions (ajuntaments, consell comarcal, diputació i generalitat) impulsin la seva recuperació com a sender turístic de primer ordre. Tot fa pensar que així serà, ja que el projecte és molt atractiu per l’entorn natural i patrimonial que travessa.

Però un dels temes que més discussió ha generat i que generarà en aquesta trobada és sobre l’origen històric del camí ral (Era d’origen romà?) i quin era el seu recorregut per Sant Climent de Llobregat (per la Carrerada o pel camí de les Valls).

Pel que fa sobre aquestes qüestions, el prestigiós estudiós Josep Campmany del Centre d’Estudis de Gavà, ha realitzat un imponent treball d’investigació sobre el camí ral a seu pas per Sant Climent titulat “Sant Climent de Llobregat a l’edat mitjana. Toponímia, camins principals i morfologia urbana” que és el que ha donat peu a aquesta discussió. En Campmay planteja que el camí ral té el seu origen al s. IX i que el seu pas era per la Carrerada.

En front d’aquestes conclusions d’en Campmany està el plantejament del també prestigiós arqueòleg Pere Izquierdo que planteja un origen romà del camí ral i que el seu pas era pel camí de les Valls. En fi, que com podeu veure aquesta trobada serà molt entretinguda.

Servidor farà una presentació sobre el pas del Camí Ral per Sant Boi i explicaré els treballs de recuperació que va efectuar un Taller d’Ocupació gestionat per la empresa municipal de Sant Boi (CORESSA). Així mateix, també presentaré les restes dels camins antics de muntanya de Sant Boi que també estaven connectats amb el camí ral amb alguna sorpresa al respecte. Si us interessa el tema, no us ho perdeu.

La foto del cartell de la trobada correspon a l'estat a principis del s. XX de la creu de terme de Begues al costat del Camí Ral al seu pas per can Coll.

Els vells camins de Sant Boi (VI). El camí de la Roca Negra.

Podríem dir que els vells camins de muntanya de Sant Boi és podem dividir de dos tipus: els que tenen el seu traçat per les carenes de les muntanyes i els que el tenen pels vessants d’aquestes.

El camí de la Roca Negra és un d’aquests camins que tenen el seu traçat per les carenes de les muntanyes i dels pocs que s’han conservat pràcticament intactes. I s’ha conservat degut a que la vegetació l’ha anant colonitzat al llarg del temps. El camí tenia un sender paral·lel que, desprès d’un incendi forestal als anys 80 a la vall del Llor, està des de llavors cegat en bona part per impenetrables garrics.

Aquest camí connectava la vall del Llor (a l’alçada d’un coll de muntanya que ara és la cruïlla que forma el carrer Eucaliptus, camí vell de Torrelles, camí del Llor i la entrada al recinte de la masia de Santa Bàrbara) amb el camí del Turó de l’Angla que permetia també la connexió amb l’important Camí Ral a l’alçada de l’Estret de Roques.

Aquest camí carener era la frontera, fins a principis del s. XIX, de les quadres medievals del Llor i de Benviure.

A les restes del camí encara podem veure fites amb la inscripció “Bori” col·locades a finals del s. XIX i que corresponen a la Quadra del Bori que antigament s’anomenava Benviure.
Estem davant d’un camí amb una llargària escassament d’un quilòmetre i d’una amplada que oscil·la entre els 2,5 i 4 metres d’ampla.

El camí està construït en forma de terraplè amb dos murs paral·lels construïts amb lloses de llicorelles col·locades verticalment o horitzontalment. Aquest tipus de murs són característics dels camins que s’utilitzaven com a carrerades per a la transhumància de ramats. També és possible que aquest camí tingués alguna relació amb la existència d’alguna antiga cantera de llicorelles o mina a cel obert per l’obtenció de ferro al que s’anomena la Roca Negra.

La Roca Negra és un extraordinari racó natural que forma una balconada natural sobre la vall de Can Carreres i el Montbaig, i que precisament deu el seu nom al color ferruginós del rocam.

La recuperació de l’antic camí de Sant Jaume del Baix Llobregat

Aquest estiu vam saber de la bona notícia de que el camí català de Sant Jaume s’ha incorporat a la ruta oficial del Xacobeo.

El camí oficial català surt del monestir de Monserrat i des de aquest meravellós i espiritual lloc està perfectament senyalitzat el seu recorregut en direcció cap a Igualada. Però a Catalunya no podem parlar d’ún únic camí català de Sant Jaume, sinó dels camins catalans de Sant Jaume en plural (el camí català per San Juan de la Peña, el de Lleida i Zaragoza, el de l’Ebre, el de Girona i el de Ripoll i Vall de Camprodon). Fins i tot, el camí ral que unia Barcelona amb Vilafranca del Penedès i que passava per Sant Boi de Llobregat havia estat un camí de connexió amb el camí català de Sant Jaume al unir-se amb el camí que anava en direcció a La Llacuna i a Igualada.

Però una altre notícia que hem sabut aquest estiu i que és un fet molt important per rellançar la identitat històrica i la recuperació dels entorns naturals de la comarca del Baix Llobregat, és la localització del perdut tram del camí català de Sant Jaume entre Martorell i Montserrat. Aquesta localització ha estat gràcies a la extraordinària recerca del geògraf Miquel Vives publicada en la seva tesi “L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix”.

Gràcies a la tasca d’en Miquel Vives de convèncer a les autoritats i a la voluntat política dels ajuntaments de Martorell, Abrera, Esparraguera, Olesa de Montserrat i Collbató (I amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya), aquest camí es senyalitzarà com a camí de Sant Jaume.

Però la recuperació del camí de Sant Jaume des de Martorell unida a l’ambiciós projecte de recuperació del riu Llobregat com a parc fluvial amb una xarxa de camins que vagin des d’Olesa de Montserrat fins el Prat de Llobregat, permetrà que molts ciutadans del Baix Llobregat puguin iniciar el camí de Sant Jaume sortint de casa. Què esteu esperant per fer-vos la credencial de peregrí?

L’imatge és una part de la “Carte de Chemins de S. Jacques de Compostelle” de 1648.

Passejada per l'antiga Quadra del Llor

L'antiga jurisdicció medieval de la Quadra del Llor coincidia amb l'actual vall del Llor, un espai agro-forestal de gran interés natural a pesar dels efectes de les darreres ventades del mes de gener.

Si vols conèixer alguns dels massos que fomaven part de la Quadra del Llor com les misterioses runes de can Tutussaus o la recuperada masia de can Palós, eremitoris rupestres, construccions de perdra seca i les restes de l'antic camí vell de Torrelles, fes-ho de la ma del Museu de Sant Boi el proper diumenge 27 de setembre d'11:30 a 13:30h. Inscripcions i més informació al telèfon 93 635 12 50.

Més informació sobre la vall del Llor i de la Quadra del Llor en "el marge":

http://elmarge.blogspot.com/2009/07/sant-boi-recupera-el-conreu-de-la-vinya.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/05/els-vells-camins-de-sant-boi-v-el-cami.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/03/els-tutusaus-1775.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/02/les-misterioses-runes-de-can-tutusaus.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/11/els-vells-camins-de-sant-boi-iv-el-cam.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/06/un-menhir-sant-boi.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/10/racons-del-baix-llobregat-iv-la-vall.html

15 propostes per fer turisme al Baix Llobregat per vacances (I)

Per un motiu o altre, feu vacances al Baix Llobregat? Doncs encara que algú no s’ho cregui, n'hi han moltes coses interessants per veure i visitar (espais naturals, patrimoni històric, museus... ) a part de fruir de forces quilòmetres de platja.

La nostra comarca ofereix moltes possibilitats de visites turístiques per anar a peu, amb bicicleta, amb transport públic i amb cotxe particular. I moltes d’aquestes visites són gratuïtes i es pot anar amb nens. He fet una selecció personal de 15 propostes, però n’hi han moltes més:

1. Ermita de Sant Ramon i Parc Forestal Montbaig (Sant Boi de Llobregat)
Magnífic mirador natural del Delta del Llobregat, el Garraf, l’Ordal i de Collserola. L’ermita es troba en el cim de la muntanya del Montbaig i el terme santboià d’aquesta muntanya és un parc forestal on trobareu una interssant vegetació i construccions de pedra seca recentment recuperades. (+info)

2. Castell de Cornellà (Cornellà de Llobregat)
En un temps de la Edat Mitjana en el que el Baix Llobregat era frontera hi havia castells que vigilaven els camins i els passos, el castell de Cornellà vigilava el pas de l’antic Camí Ral que venia de Barcelona i travessava el riu per Sant Boi en direcció a Vilafranca del Penedès. El castell de Cornellà –engolit totalment per la ciutat- us deixarà bocabadats. (+info)

3. Mines prehistòriques de Can Tintorer (Gavà)
La visita a les Mines Prehistòriques de Gavà us provocarà una agradable sorpresa al veure uns dels jaciments arqueològics més misteriosos i espectaculars d’Europa (no exagero, de veritat). Són, de fet, el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa, un referent del coneixement del neolític arreu del món.Van començar a excavar-se fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per fer joies. Una instal·lació museogràfica de primera amb espectaculars audiovisuals i amb un reproducció visitable d’un tram de mina us ajudarà a conèixer la importància d’aquest lloc. (+info)

4. Cripta de l’església i edificis modernistes de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)
Una de les millors obres d’Antoni Gaudí i una de les joies de l’arquitectura modernista a nivell internacional es troba al Baix Llobregat: La Cripta de l’església de la Colònia Güell. La visita es pot complementar amb la visita pels carrers de l’antic poble de la Colònia Güell ple de construccions de cases i edificis modernistes. Un racó del Baix Llobregat que és un veritable oasi de pau i tranquil·litat. (+info)

5. Torre del Baró (Viladecans)
La Torre del Baró us sorprendrà. És un gran casal fortificat medieval originari del s. X construït amb la característica pedra vermella de l’anomenat Garraf Vermell i que antigament va ser la seu de la jurisdicció medieval de la Quadra de Viladecans depenent de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà. (+info)

6. Espais Naturals del Delta del Llobregat (Gavà-Viladecans-El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat)
Visitar els espais naturals del Delta del Llobregat es retrobar-se amb el paisatge ja perdut d’altres zones del delta i es la millor manera d’estar en contacte amb la fauna salvatge que des de segles ha habitat aquestes contrades. Molts dels recorreguts per aquests espais us permetran una còmoda observació de la fauna amb prismàtics des d’aguaits especialment preparats. Una agradable sorpresa en un territori fortament humanitzat. (+info)

7. Termes Romanes i Can Torrents (Sant Boi de Llobregat)
Les Termes Romanes del segle II d.c.de Sant Boi és una de les joies patrimonials del passat romà al Baix Llobregat. Una interessant instal·lació museogràfica amb maquetes i plafons ens endinsaran en com funcionaven aquestes instal·lacions que eren tan importants pels romans. La visita es pot complementar amb la visita pel nucli antic de Sant Boi i al Museu de Sant Boi a les dependències de Can Torrents, i en el futur, a Can Barraquer on va morir en Rafael Casanova. (+info)

8. Castell d’Eramprunyà i l’Ermita de Brugués (Gavà)
El castell d’Eramprunyà i l’ermita de Brugués estan enclavats en un dels racons més espectaculars des del punt de vista geològic del Parc Natural del Garraf. L’origen del castell es remunta al s. X i va ser la seu d’una important baronia medieval i peça clau en la defensa i vigilància de l’antiga frontera medieval de la Marca Hispànica. Una excursió de muntanya molt recomanable per fer des de la bella ermita romànica de Bruguers. (+info)

9. La Pleta, Vallgrassa i el Parc Natural del Garraf (Begues)
El paisatge del Parc Natural del Garraf és únic, i bona part de parc es troba a la comarca del Baix Llobregat. El centre d’interpretació de parc situat a la masia modernista de La Pleta i el centre d’art experimental situat a la masia de la Vallgrassa són dos llocs del terme de Begues idonis per conèixer i endinsar-nos en aquest espai natural. (+info)

10. Coves del Salnitre i nucli antic de Collbató (Collbató)
Les Coves del Salnitre és una de les meravelles naturals de la comarca i estan enclavades en una altre meravella natural: Montserrat. La seva visita és una veritable aventura i no us deixarà indiferent. És molt recomanable aprofitar aquesta visita per passejar també pel nucli antic de Collbató. Des de la cova també es pot fer la excursió de muntanya fins a la Santa Cova de Montserrat. (+info)

11. Sant Salvador de les Espasses (Esparraguera)
Una excursió magnífica en un paisatge únic i espectacular amb la omnipresència del massís de Monserrat. Un racó ple d’història i veritable niu d’àguiles. (+info)

12. Monestir romànic de Sant Ponç (Cervelló-Corbera de Llobregat)
Sant Ponç és una de les grans joies del romànic català del s. XI. Un monestir enclavat en l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. Un lloc únic que transmet pau i serenor. Xucleu la energia positiva que us pot transmetre les oliveres centenàries del seu voltant, abraceu-les. (+info)

13. Església romànica de Santa Maria de Cervelló i Castell de la Baronia de Cervelló (Cervelló)
Un racó màgic ple d’història en un entorn natural preciós amb vistes al Puigvicenç, una de les muntanyes més significatives de l’Ordal. Un lloc molt recomanable pels que busqueu un lloc de pau i serenor en un racó on el romànic de Sant Maria construït amb pedra vermella no us deixarà indiferent. El castell, destruït per Felip V, va ser el centre d’unes de les més poderoses baronies de Catalunya. (+info)

14. El Montpedrós i el Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló)
El Montpedrós és una de les muntanyes més característiques que formen part de l’horitzó del Delta del Llobregat. Juntament amb el Montbaig, el Fustera i el Pi d’en Cartró formen una serralada litoral que són els contraforts del massís del Garraf-Ordal. Una excursió a aquest lloc us donarà la satisfacció d’unes vistes excel·lents a les Muntanyes de l’Ordal, a Collserola i a la Vall Baixa del Delta del Llobregat, però alhora podreu contemplar la misteriosa “Roca Sagrada”, la Toratxa (la resta més evident de l’antic Castellnou de Cervelló) i l’ermita de Sant Antoni envoltada d’un entorn molt agradable. (+info)

15. Museu de les Eines de Pagès i Ermita del Remei (Sant Climent de Llobregat) Aquest museu és una veritable joia etnogràfica amb eines i màquines que formen part d’un passat que ja comença a ser llunyà en el nostre entorn. A pesar de que bona part de les peces necessitem una urgent restauració perquè és un museu creat per voluntaris i que per tant, necessitaria la intervenció de les autoritats competents, moltes peces són magnífiques com són la col·lecció de premses de vi del s. XVII i XVIII. El museu està enclavat en l’edifici gòtic de l’antiga rectoria de l’església parroquial de Sant Climent on podrem admirar el campanar d’estil romànic. Aprofiteu aquesta visita per fer una petita excursió fins l’ermita del Remei, un encantador racó ple de pau i serenor. (+info)

Racons del Baix Llobregat (VIII). Sant Salvador de les Espases.

Si ha un racó del Baix Llobregat que es pugui considerar com a espectacular i èpic és Sant Salvador de les Espases.
Aquest racó fronterer amb la comarca del Vallès Occidental seria la escenografia perfecta d’una pel·lícula d’aventures on es necessités les runes d’un castell, d’una muntanya que fos un niu d’àguiles i que donés la imatge d’un territori fronterer.
I efectivament, l’origen de Sant Salvador de les Espases podria havia estat el d'un punt fronterer de l’antiga Marca Hispànica que l’emperador Carlemany va crear per defensar el seu imperi front l’avanç dels àrabs a la Península Ibèrica, encara que a nivell documental no sembla citar-se fins a finals del s. X.
I perquè un lloc que desprèn pau i serenor des del s. XVI com a santuari, uneix el nom de Sant Salvador i un estri de guerra com és la espasa?
Com en molts llocs, les llegendes donen la resposta: El compte Borrell de Barcelona, a inicis del s. XI, va lliurar una tremenda batalla en aquest indret contra els àrabs invasors i sembla ser que el comte, davant de l’atac ferotge de l’invasor, va demanar ajut al cel i aquest li va enviar una pluja de espases de foc contra l’enemic.
Des de l’explanada que hi ha davant de la entrada de la ermita, podem gaudir d’una espectacular visió del conjunt de la serralada de Montserrat on ens podem imaginar aquella suposada pluja d’espases.
A Sant Salvador de les Espases només es pot pujar caminant per diverses rutes. Jo, us proposo que pugeu des de la carretera asfaltada que dona accés a l’antic balneari de la Puda (un trencall de la carretera que va de Martorell a Manresa, abans d'arribar a Monistrol de Montserrat), on podreu aparcar el cotxe i trobar un senyal que indica l’inici del camí.
És una agradable excursió on els nens i les nenes poden fruir de la fusió de natura, patrimoni històric i llegenda que ofereix aquest lloc (aneu en compte amb les espases que us caiguin...).

Us recomano llegir també la informació que aporta aquest bloc:

http://esparregueraciutatdelmeucor.blogspot.com/2006_11_01_archive.html

Racons del Baix Llobregat (VII). Cabanes de pedra seca de Begues

Als voltants de la Casa de Colònies “Can Rigol” de Begues, i a peu del camí de la ruta que ens porta al Mirador de Les Solius al Parc Natural del Garraf (mireu la meva guia “Rutes pel Baix”), hi han tres impressionants cabanes de pedra seca (rodejades també d’interessants marges) molt ben conservades per part dels seus propietaris. Una d’elles és de pedra vermella (marès) i les altres dos, de la típica pedra calcària del massís del Garraf.
A totes elles, el seu sostre ha estat encimentat fa ja temps per tal de garantir la seva preservació.
La proximitat d’aquestes cabanes en aquesta famosa casa de colònies és un element molt interessant per fer tasques d’educació ambiental on s’expliqui el passat de l’agricultura de muntanya de Begues i de la comarca del Baix Llobregat i de la importància mediambiental que tenen les construccions de pedra seca.
Des de fa molts anys, el Centre d’Estudis Beguetans, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge, ha realitzat un interessant catàleg de totes les construccions de pedra seca del terme municipal de Begues per tal d’impulsar la seva preservació per part dels propietaris i de les autoritats. Veieu la seva web www.pedrasecabegues.com.

Rutes vora el mar (V) “El Tómbolo de Trafalgar”

La província de Cadis és un paradís pels amants de caminar vora el mar. Podem trobar rutes espectaculars caminant per sobre de penya segats o per monuments naturals com el “Tómbolo de Trafalgar” situat al terme de la població de Barbate. Un tómbol és barra de sorra que uneix una illa a la costa. En el cas del tómbol de Trafalgar trobem una petita illa amb una geologia molt interessant que alberga un far i una antiga torre medieval de vigilància de les incursions dels pirates unida a la costa amb una formació de dunes combinada amb estanys d’aigua salada que atreu a numerosa avifauna.
Però aquest racó, a part dels seus valors naturals, és plé d’història. S’han trobat restes d’un temple romà dedicat al deu Juno i davant d’aquestes costes va tenir lloc la famosa batalla de Trafalgar que va enfrontar l’any 1805 l’armada franco-espanyola amb l’armada anglesa.
La ruta és curta (uns 20 minuts) però intensa pel paisatge que es gaudeix amb un recorregut molt ben dissenyat amb una excel·lent senyalització i amb unes adequades estructures de fusta tractada amb autoclau que faciliten una agradable caminada.

Rutes vora el mar (IV). La Torre del Tajo.

Fa poc que he estat visitant amb la família la província de Cadis i he quedat meravellat de la bellesa dels seus espais naturals. Els parcs naturals dels “Alcorconales” i de Grazalema són impressionants amb uns paisatge únics, però bona part de la costa de Cadis és verge plena d’extenses platges amb zones humides adjacents i de penya segats espectaculars coronats de bellísimes pinedes. Un d’aquests espais naturals de costa és el Parc Natural de la Breña i les Maresmes de Barbate. Aquest parc compta amb tres encantadores rutes senderistes per fer vora el mar. La ruta que us proposo la vaig poder fer aquests dies i val molt la pena: és la de la “Torre del Tajo”; és una ruta curteta, però intensa i molt còmode de fer (és una ruta que a la que pot anar tota la família amb calçat còmode). La ruta comença al km 3,5 de la carretera que va de Caños de la Meca a Barbate en una zona que hi ha un extens aparcament i ens endinsem en un bosc de pins pinyoners molt ben mantingut per evitar incendis, caminant amb poc desnivell i fruint del cants dels ocells. La ruta està senyalitzada amb fletxes blanques gravades en fites de fusta. La ruta finalitza en l’antiga Torre del Tajo, una construcció del s. XV restaurada l’any 1992 i que tenia la funció de vigilància de l’arriba dels pirates. Darrera de la Torre del Tajo està el “tajo”, un impressionant penya-segat que et deixa amb la boca ben oberta i que ens convida a fer bones fotografies; a pesar de ser un lloc perillós està molt bé protegit amb baranes de fusta. És una bona ruta per agafar gana i menjar-se a posteriori un “pescaito” i unes “tortillas de camarones” (uf! M’ha entrat gana...).

Els vells camins de Sant Boi (IV). El Camí Vell de Torrelles

Al final del carrer Eucaliptus hi ha una cruïlla on comença la pista forestal senyalitzada com a Camí Vell de Torrelles; en aquest lloc també comença el camí que jo anomeno “Camí de la Roca Negra” (que serà objecte d’un altre article en aquest bloc) i on es connecta també amb el Camí Vell de Llor que està parcialment asfaltat. Al Camí Vell de Torrelles com en altres camins forestals que es van realitzar a mitjans dels anys 90, es va aprofitar la traça i el recorregut d’antics camins o senders existents. De fet, quan es fa fer aquesta pista molts excursionistes santboians es van queixar a les autoritats municipals perquè s’havia fet malbé un sender preciós i es va destruir alguns trams molt interessants amb marques de roderes. Afortunadament, alguns trams no es van poder aprofitar i es va salvaguardar uns 500 m de l’antic camí que han quedat sota l’espessa vegetació. A les fotos, podeu veure un tram molt interessant del camí que es va salvar de la seva destrucció i que està excavat en el rocam de llicorella. Aquest camí va estar vigilat des de l’Edat Mitjana a la banda de Sant Boi -a la vall del Llor en el territori de l’antiga Quadra del Llor- per la torre del Llor (convertida posteriorment en la masia de Santa Bàrbara i que actualment és un restaurant), i a la banda de Torrelles de Llobregat per la Torre del Senyor (al costat de la masia-restaurant Can Balasch i de l’actual “Catalunya en miniatura”).

Racons del Baix Llobregat (VI). L’ermita de Sant Ramon i el Parc Forestal del Montbaig

“L’ermita al cel suspesa”. Aquest vers del poema “L’Emigrant” de mossèn Jacint Verdaguer referint-se al Santuari de Bellmunt quan “flota” entre els núvols de les sempres abundants boires de la comarca d’Osona, també serveixen per descriure l’ermita de Sant Ramon quan s’il·lumina per la nit i sembla formar part dels planetes i dels estels del cel del Baix Llobregat. Aquesta ermita, d’estil neogòtic i construïda a finals del segle XIX, està situada en el cim del Montbaig on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans (De fet, abans de la construcció de l’ermita hi havia una gran fita del segle XVII que es conserva a l’antiga seu de la Quadra del Bori i que avui en dia és el restaurant Can Xixol de Sant Boi). L’advocació de l’ermita és la de Sant Ramon Nonat, el patró dels nounats; de fet, encara es costum per part d’algunes persones el portar ex-vots pujant a l’ermita i posar un ciri a Sant Ramon.
Però a part de les tradicions religioses lligades a aquesta ermita, aquest racó del Baix Llobregat té un gran interès turístic pels amants de la natura: és un autèntic balcó natural sobre el Delta del Llobregat i un mirador impressionant de 360º on podem contemplar el Garraf, Collserola i les Muntanyes de l’Ordal; fins i tot, des d’aquest lloc, podem veure una mica més lluny Montserrat, el Montseny i... la Serra de la Tramuntana de Mallorca en dies molt nets! (veieu foto i article del bloc de Jaume Sans).
Pujar a peu a l’ermita de Sant Ramon és una recomanable excursió familiar per a gent gran i per anar amb nens. Al cim del Montbaig es pot pujar a peu des de Viladecans (per una ruta senyalitzada des del Parc de la Torre Roja) i des de Sant Climent de Llobregat (des de Can Boneu o des de Can Molins); però la millor ruta és la que puja des de Sant Boi de Llobregat –senyalitzada des de la carretera de Sant Climent i que s’inicia en un aparcament del parc forestal- ja que travessa els boscos de roures i alzines de la zona d’obaga del Parc Forestal del Montbaig, passant per racons tan interessants com el Pavelló de Caça o la Torre de les Bruixes (Centre d’Informació del Parc Forestal Montbaig), el recinte arqueològic de la Torre Benviure (on s’està construint en aquests moments un centre d’interpretació), el Camí Ral, la Font de Gualbes, i on es troben diferents camins per pujar amb diferents dificultats (la pista forestal principal és de fàcil accés per a tothom i per als ciclistes. Recomano que consulteu la meva guia Rutes pel Baix. I si us agrada les pendents, pugeu per la drecera amb marques grogues).
L’ermita de Sant Ramon, a part del seu us religiós, té un bon servei de bar-restaurant i alberga el Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat on es molt recomanable que veieu l’audiovisual en 3D “El Tresor del Baix” (És gratis i ho heu de demanar veure’l al bar-restaurant).

Racons del Baix Llobregat (V). La Vall del Llor.

La Vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor és un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I té encara una singularitat negativa que augmenta el seu valor: la forta pressió urbanística que la envolta, fent que sigui un racó singular a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La peculiaritat del seu paisatge agro forestal ve donat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, atmellers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de Can Totussaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosistema mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys. És també un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a coseqüència –segons en comenten amics naturalistes- la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Masia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles- tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Torrelles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població). De les restes que queden de l’antic Camí Vell de Torrelles ja us en parlaré un altre dia. El que també són molt interessants són les masies que pertanyien a l’antiga Quadra: Can Pubill (rodejada d’una encantadora zona agrícola), Can Palós (veieu el meu article titulat “L’enigma de Can Palós”), i les runes de Can Palós Vell, la Casa Nova i de Can Totussaus (on recentment s’han fet excavacions arqueològiques i on trobem un interessant bosc amb magnífics marges de pedra seca). I finalment, un suggeriment: visiteu la Vall de Llor (teniu una proposta d’excursió a Rutes pel Baix que culmina a la Creu d’en Pi d’en Catró) a la Tardor o a la Primavera per veure l’espectacle visual que provoquen els cirerers.

Els vells camins de Sant Boi (II). El Camí Ral.

Si hi ha un vell camí de Sant Boi que hagi tingut una importància al llarg de la història pel seu paper com a antiga via de comunicació, és el Camí Ral. D’aquest camí ja us vaig parlar en el post “L’oblidat Estret de Roques”. Va ser una important via de comunicació que va existir des de Barcelona fins a Vilafranca del Penedès, essent una alternativa a l’antiga Via Augusta i una important “carrerada” medieval pel pas de transhumància. La seva importància viària va desaparèixer al construir-se a mitjans dels s. XVIII la carretera de l’Ordal (N-340) i el pont de Molins de Rei. Si voleu una informació més detallada sobre la història d’aquest camí us recomano que llegiu el meu treball “El Camí Ral. Recerca de restes de l’antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès a la zona forestal del terme de Sant Boi”. Les fotografies que veieu corresponen a un tram d’uns 500 m que s’ha conservat intacte a l’alçada del km. 2 de la carretera de Sant Climent i que es va “salvar” de ser engolit per la construcció de l’actual carretera gràcies a que fa més de 100 anys els enginyers van desestimar el aprofitar-lo per passar per aquest tram. Recents treballs de neteja del camí han permès observar uns murets laterals i unes interessants roderes excavades en el rocam de llicorella.