Posar en valor el patrimoni històric-militar: el Forte de Sao Jorge de Oitavos (Cascais)

L’any 1640, en plena Guerra dels Segadors, el rei Felipe IV i el Conde-duque de Olivares van tenir que decidir si perdien el control sobre Catalunya o Portugal. No podíem frenar a la vegada dos focs de sublevació davant de la política centralista del conde-duque. I vam decidir, per interessos geoestratègics, no perdre el control sobre Catalunya.
Aquest fet va propiciar la independència total del regne de Portugal (annexionat amb el rei Felipe II). Però els portuguesos sempre es van preparar militarment davant de possibles invasions de tropes castellanes a les seves terres.
Une de les zones més vigilades i fortificades per frenar un possible desembarcament va ser la costa de Cascais. A partir del 1640, dotze noves fortificacions van ser construïdes al llarg de la costa per aturar un hipotètic atac. Fortificacions petites amb petites guarnicions de soldats i amb petites bateries de canons.
Una d’aquestes fortificacions, el Forte de Sao Jorge de Oitavos, va ser declarada monument nacional i va ser restaurada per la Câmara Municipal de Cascais. Desprès de la seva restauració, s’ha realitzar un interessant centre d’interpretació on s’han reconstruït l’armament que existia i on s’explica tots els elements de la intrahistòria i de la cultura militar de l’època.
Aquesta fortificació es troba ubicada en un entorn natural de primer ordre com és el Parc Natural de Sintra-Cascais.
Un bon exemple del que es posar en valor el patrimoni històric i militar i que es podria aplicar en el futur al Castell de Montjuïc.

Sant Boi protegeix el seu patrimoni de Pedra Seca

En ple municipal de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat del 21 de setembre, es va aprovar una moció per a la protecció del patrimoni local de la pedra seca i de suport a la Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec.

El que es va acordar, a part de l’adhesió a la Declaració de Torroella de Montgrí, amb els vots favorables del PSC, ICV-EUiA, CiU, ERC i C's (el PP, a tot el que posa “Països Catalans” ho vota en contra) i amb el suport del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, són –ni més ni menys- els següents punts:

- La documentació i catalogació de tot el patrimoni de pedra seca del municipi.
- La seva protecció i declaració com a bé cultural d’interès local.
- Instar el Parlament de Catalunya a declarar tot el patrimoni de pedra seca de Catalunya com a bé cultural d’interès nacional, en els supòsits de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
- Donar a conèixer aquests acords al president i grups polítics del Parlament de Catalunya, al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la Coordinadora d'Entitats per la Pedra Seca de Catalunya i a la revista Pedra Seca.

L’aprovació d’aquesta moció posa a Sant Boi entre les poblacions capdavanteres en la protecció del patrimoni de la pedra seca. I Sant Boi ho fa amb fets: promovent plans d’ocupació que estan restaurant barraques i marges de pedra seca al Parc Forestal Montbaig (muntanya de Sant Ramon). Aquest impuls ha agafat una gran volada i crec que no pot tenir marxa enrera perquè els plans d’ocupació és una magnífica eina que, a part de recuperar patrimoni, ajuda a donar feina a gent que està a l’atur.

La experiència de Sant Boi serà presentada ben aviat a finals d’octubre a la “V Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de pedra en sec als Països Catalans (Mallorca)” .

A la foto podeu veure la darrera barraca restaurada de la qual ja us informava al post “Sant Boi recupera la Pedra Seca (III)”

Passejada per l'antiga Quadra del Llor

L'antiga jurisdicció medieval de la Quadra del Llor coincidia amb l'actual vall del Llor, un espai agro-forestal de gran interés natural a pesar dels efectes de les darreres ventades del mes de gener.

Si vols conèixer alguns dels massos que fomaven part de la Quadra del Llor com les misterioses runes de can Tutussaus o la recuperada masia de can Palós, eremitoris rupestres, construccions de perdra seca i les restes de l'antic camí vell de Torrelles, fes-ho de la ma del Museu de Sant Boi el proper diumenge 27 de setembre d'11:30 a 13:30h. Inscripcions i més informació al telèfon 93 635 12 50.

Més informació sobre la vall del Llor i de la Quadra del Llor en "el marge":

http://elmarge.blogspot.com/2009/07/sant-boi-recupera-el-conreu-de-la-vinya.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/05/els-vells-camins-de-sant-boi-v-el-cami.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/03/els-tutusaus-1775.html

http://elmarge.blogspot.com/2009/02/les-misterioses-runes-de-can-tutusaus.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/11/els-vells-camins-de-sant-boi-iv-el-cam.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/06/un-menhir-sant-boi.html

http://elmarge.blogspot.com/2008/10/racons-del-baix-llobregat-iv-la-vall.html

“El Oráculo de la Luna” de Frédéric Lenoir.

“El Oráculo de la Luna” és d’aquells llibres que des del principi es fan “estimar”. No és una novel·la “històrica” més. És una novel·la d’aquelles en que t’enamores dels personatges, en que t’involucres en l’acció que és present a tota la trama i que a la vegada t’aporta moltes coses en l’àmbit dels coneixements. I déu ni do la quantitat de coses que aporta la novel·la en l’àmbit de la història, la filosofia, la religió i l’astrologia.
Per mi, aquest llibre és en síntesi una història d’un amor impossible que aconsegueix convertir-se en un amor real; tot, en un context històric de la Itàlia del segle XVI on a la vella Europa hi han forces convulsions religioses i filosòfiques, i el Mediterrani és l’escenari d’un xoc cultural, econòmic i militar entre el món cristià i el musulmà.
Però, com deia abans, la lectura d’aquesta novel·la és també un gran recorregut didàctic per la filosofia, la religió i l’astrologia (l’astrologia era de fet una disciplina de la qual els científics de l’època eren experts i la empleaven constantment. De fet, l’astronomia i l’astrologia anaven agafades de la ma en aquella època). I tot això és possible perquè l’autor d’aquesta novel·la, Frédéric Lenoir, és filòsof, historiador i un profund coneixedor de les religions com ho demostra el fet de que sigui el redactor en cap de la revista “Monde des religions”.
Frédéric Lenoir és també el coautor d’una altre novel·la històrica meravellosa: “La caida del ángel” que també us recomano. És també un autor que s'ha mostrat molt crític amb la obra de Brown per la seva falta de rigor històric.
És molt possible que els escèptics d’astrologia, desprès de llegir aquest llibre, es prendran més seriosament l’astrologia... “y hasta aquí puedo hablar”... je, je.

En busca de “O Templo da Lua” de Sintra

La Serra i costa de Sintra (Portugal) és potser un dels llocs més màgics del món on els amants del misteri i l’esoterisme, conjugat amb la història i l’arqueologia, trobaran suficients elements per elevar la seva curiositat per aquestes qüestions.
Unes de les fites que persegueix l’arqueologia portuguesa ha estat trobar un d’aquest racons màgics i misteriosos d’aquest territori: el desaparegut Temple de la Lluna (“O Templo da Lua”).
Des de l’any 1505 se’n té notícies de la ubicació d’aquest temple en la “Freguesia” de Colares (Sintra), ubicant-se concretament en “O Alto da Vigia” entre la “Foz do rio Maças” (avui platja anomenada “Praia das Maças”) i la “Praia Pequena”. “O Alto da Vigia” té 42 m i és la part més alta del promontori anomenat “Ponta da Rodizio”. Un racó magnífic i preciós de la costa portuguesa que forma part del Parc Natural de Sintra-Cascais.
Les restes d’aquest temple van ser descrites l’any 1571 per Francisco de Holanda com “un cercle que al voltant està ple de cipos en memòria del Emperadors Romans”; encara que, molts historiadors portuguesos parlen d’un culte més antic, ja que els anteriors pobladors d’aquestes terres abans del romans -el celtes- ja rendien culte al Sol i a la Lluna tal com descriu Estragon.
Des de fa molts anys, passo les meves vacances en la població de Colares; i des de que vaig assabentar-me de la història d’aquest temple, he passejat moltes vegades per aquest racó amb la il·lusió vana de trobar alguna resta.
La meva sorpresa ha estat aquest any, ja que m’he trobat una excavació arqueològica oficial en tota regla en aquest lloc. Una amable arqueòloga de l’equip em va explicar que, de moment, les troballes trobades corresponien amb una torre de vigilància del s. XVI (d’aquí el topònim “Vigia”), unes tombes de l’època àrab medieval i d’un possible “mihrab”; i el que és més important: pedres de factura romana aprofitades en la construcció dels elements abans esmentats que donen pistes de la existència d’alguna construcció romana en aquestes contrades que podria ser el perdut Temple de la Lluna. És molt possible que ben aviat en tinguem notícies molt interessants.

La roca de l’Elefant, la prova del pas d’Anníbal pel Coll d’Ares.

Respecte a la reconstrucció que ha fet de la ruta d’Anníbal per Catalunya en la revista Sàpiens 82 (una revista que recomano als amants de la història i l’arqueologia), us voldria comentar que fa un parell d’anys vaig assistir a l’ajuntament de Camprodon a una interessant conferencia de l’arqueòleg Simeón García-Nieto Conde, on presentava un treball d’investigació al respecte. La seva conclusió era que Anníbal va fer passar una part del seu exèrcit pel Coll d’Ares i no pel Coll de la Perxa.
García-Nieto afirmava que la ruta natural per passar amb el seu exèrcit era per la costa seguint la Via Heràclea que posteriorment es va convertir en la Via Augusta-, però a l’arribada a l’Estany de Banyoles, no es va dirigir al Coll de Pertús sinó es va dirigir cap a la Vall de Bianya i –traspassant pel Capsacosta, que posteriorment va ser la Via Annia romana- va pujar posteriorment a través de la Vall de Camprodon fins al Coll d’Ares. La prova més evident que va presentar aquest arqueòleg és la troballa del gravat d’un elefant molt ben definit en una gran roca que hi ha al cim del Puig Solana a la Vall de Bianya al costat del que sembla un jaciment ibèric i que va ser localitzat el 1975 de forma casual per un treballador forestal.

Foto d’en Simeón García-Nieto Conde extreta del seu treball “Pirineum, Annibal Ad Portas”.

“La Mano de Fátima” d’Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones, ens ha demostrat de nou a la seva nova novel·la el seu mestratge com a escriptor a l’igual que ens va fer “La Catedral del Mar” (un llibre extraordinari!). “La Mano de Fàtima” és una màquina del temps que ens fa una gran aportació a la memòria històrica: no oblidar el 400 aniversari de la expulsió dels moriscos de la Península Ibèrica l’any 1609; un autèntic passatge de la nostra història ple de xenofòbia i d’injustícia que passa de “puntetes” en la formació històrica a les nostres escoles.
Ildefonso Falcones ha creat una novel·la històrica de ficció però basada amb una contundent documentació històrica. Tal com va fer a “La Catedral de Mar”, Ildefonso Falcones assenyala al final de llibre quines són algunes de les fonts i quins aspectes de la novel·la no són ben be històrics o han estat fruits de la seva imaginació.
Però, “La Mano de Fátima” és també una gran història de amor que no ens deixarà indiferents en un context on els personatges pateixen un xoc cultural absolut i brutal entre el món musulmà i cristià de l’època. La seva lectura ens farà aflorar tot tipus de sentiments (indignació, alegria, humor, odi, amor....). Plorareu i riureu, us asseguro. Aquest llibre, com “La Catedral del Mar”, “olora” gràcies a les extraordinàries descripcions que en cap moment es fan feixugues
Ben segur, aquest llibre revifarà el que molta gent visiti les Alpujarras, Granada i Córdoba (localitzacions d’aquesta novel·la) i que la gent que coneix aquest racons els redescobreixin.

Sant Boi recupera la pedra seca (III)

l passat mes de juliol va començar un nou pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’ajuntament de Sant Boi que continuarà amb la tasca de la recuperació de construccions de pedra seca al Parc Forestal Montbaig.
L’actuació que ha començat aquest equip ha estat la recuperació d’un curiós conjunt que forma una cabana de planta quadrada i del que sembla la planta d’un corral o cabana més gran també quadrada que devia d’estar destinada pel aixopluc de la bèstia destinada a les tasques de conreu i de transport.
En el sanejament de les restes existents s’han trobat abundants restes d’estris metàl·lics i de fang cuit com gerres, escudellares i càntics que semblen del s. XIX.
No obstant, i tal com m’ha assenyalat diverses vegades l’arqueòloga i actual directora del Museu de Sant Boi, Maria Lledó Barreda, aquesta construcció té una analogia total del que podien haver estat l’assentament ibèric que va existir al cim del Montbaig.
Aquest conjunt que s’ha començat a recuperar formar part del projecte global de recuperar el paisatge agro-forestal de l’anomenat Pla de la Verge que es troba al costat del Camí Vell de Sant Ramon i on ja s’ha recuperat una cabana de planta quadrada (+info). Aquest sector del Montbaig, va patir un important incendi forestal el juliol de l’any 2005 i s’han recuperat els marges de pedra seca de les antigues vinyes i el conreu del cirerer.

Nerea. Sessió fotogràfica (III)

(+info)

Andrea. Sessió fotogràfica (II)

(+info)

Ana. Sessió fotogràfica (I)

Aquesta noia es diu Ana i és, conjuntament amb l’Andrea i la Nerea, una de les tres joves que van col·laborar el passat 11 de juliol a la primera sessió fotogràfica amb models organitzada per l’Agrupació Fotogràfica de Sant Boi (AFOBOI).
Les fotos es van fer als jardins romàntics de la Torre del Sol, antiga casa senyorial de Sant Boi que avui en dia són dependències municipals.
Va ser una activitat molt divertida en la que els companys i companyes fotogràfs i les models vam riure molt. Ens va deixar a tots molt bon sabor de boca (només cal que veieu els comentaris del nostre foro: http://www.afoboi.com/forum/viewtopic.php?f=19&t=102).
En el poc temps que AFOBOI s’ha posat en marxa, ha realitzat i organitzat moltes activitats interessants com a exposicions, concursos i sortides. I el següent pas és la formació en fotografia i en l’ús d’una eina que s’ha convertit essencial pels fotogràfs digitals: el Photoshop. Si us interessa, consulteu la pàgina web de la nostra agrupació: www.afoboi.com. Es més, si us agrada la fotografia i viviu a Sant Boi o a prop, us aconsello que us feu socis.

15 propostes per fer turisme al Baix Llobregat per vacances (I)

Per un motiu o altre, feu vacances al Baix Llobregat? Doncs encara que algú no s’ho cregui, n'hi han moltes coses interessants per veure i visitar (espais naturals, patrimoni històric, museus... ) a part de fruir de forces quilòmetres de platja.

La nostra comarca ofereix moltes possibilitats de visites turístiques per anar a peu, amb bicicleta, amb transport públic i amb cotxe particular. I moltes d’aquestes visites són gratuïtes i es pot anar amb nens. He fet una selecció personal de 15 propostes, però n’hi han moltes més:

1. Ermita de Sant Ramon i Parc Forestal Montbaig (Sant Boi de Llobregat)
Magnífic mirador natural del Delta del Llobregat, el Garraf, l’Ordal i de Collserola. L’ermita es troba en el cim de la muntanya del Montbaig i el terme santboià d’aquesta muntanya és un parc forestal on trobareu una interssant vegetació i construccions de pedra seca recentment recuperades. (+info)

2. Castell de Cornellà (Cornellà de Llobregat)
En un temps de la Edat Mitjana en el que el Baix Llobregat era frontera hi havia castells que vigilaven els camins i els passos, el castell de Cornellà vigilava el pas de l’antic Camí Ral que venia de Barcelona i travessava el riu per Sant Boi en direcció a Vilafranca del Penedès. El castell de Cornellà –engolit totalment per la ciutat- us deixarà bocabadats. (+info)

3. Mines prehistòriques de Can Tintorer (Gavà)
La visita a les Mines Prehistòriques de Gavà us provocarà una agradable sorpresa al veure uns dels jaciments arqueològics més misteriosos i espectaculars d’Europa (no exagero, de veritat). Són, de fet, el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa, un referent del coneixement del neolític arreu del món.Van començar a excavar-se fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de 1000 anys. L'únic objectiu d'aquesta enorme explotació minera era l'extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per fer joies. Una instal·lació museogràfica de primera amb espectaculars audiovisuals i amb un reproducció visitable d’un tram de mina us ajudarà a conèixer la importància d’aquest lloc. (+info)

4. Cripta de l’església i edificis modernistes de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)
Una de les millors obres d’Antoni Gaudí i una de les joies de l’arquitectura modernista a nivell internacional es troba al Baix Llobregat: La Cripta de l’església de la Colònia Güell. La visita es pot complementar amb la visita pels carrers de l’antic poble de la Colònia Güell ple de construccions de cases i edificis modernistes. Un racó del Baix Llobregat que és un veritable oasi de pau i tranquil·litat. (+info)

5. Torre del Baró (Viladecans)
La Torre del Baró us sorprendrà. És un gran casal fortificat medieval originari del s. X construït amb la característica pedra vermella de l’anomenat Garraf Vermell i que antigament va ser la seu de la jurisdicció medieval de la Quadra de Viladecans depenent de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà. (+info)

6. Espais Naturals del Delta del Llobregat (Gavà-Viladecans-El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat)
Visitar els espais naturals del Delta del Llobregat es retrobar-se amb el paisatge ja perdut d’altres zones del delta i es la millor manera d’estar en contacte amb la fauna salvatge que des de segles ha habitat aquestes contrades. Molts dels recorreguts per aquests espais us permetran una còmoda observació de la fauna amb prismàtics des d’aguaits especialment preparats. Una agradable sorpresa en un territori fortament humanitzat. (+info)

7. Termes Romanes i Can Torrents (Sant Boi de Llobregat)
Les Termes Romanes del segle II d.c.de Sant Boi és una de les joies patrimonials del passat romà al Baix Llobregat. Una interessant instal·lació museogràfica amb maquetes i plafons ens endinsaran en com funcionaven aquestes instal·lacions que eren tan importants pels romans. La visita es pot complementar amb la visita pel nucli antic de Sant Boi i al Museu de Sant Boi a les dependències de Can Torrents, i en el futur, a Can Barraquer on va morir en Rafael Casanova. (+info)

8. Castell d’Eramprunyà i l’Ermita de Brugués (Gavà)
El castell d’Eramprunyà i l’ermita de Brugués estan enclavats en un dels racons més espectaculars des del punt de vista geològic del Parc Natural del Garraf. L’origen del castell es remunta al s. X i va ser la seu d’una important baronia medieval i peça clau en la defensa i vigilància de l’antiga frontera medieval de la Marca Hispànica. Una excursió de muntanya molt recomanable per fer des de la bella ermita romànica de Bruguers. (+info)

9. La Pleta, Vallgrassa i el Parc Natural del Garraf (Begues)
El paisatge del Parc Natural del Garraf és únic, i bona part de parc es troba a la comarca del Baix Llobregat. El centre d’interpretació de parc situat a la masia modernista de La Pleta i el centre d’art experimental situat a la masia de la Vallgrassa són dos llocs del terme de Begues idonis per conèixer i endinsar-nos en aquest espai natural. (+info)

10. Coves del Salnitre i nucli antic de Collbató (Collbató)
Les Coves del Salnitre és una de les meravelles naturals de la comarca i estan enclavades en una altre meravella natural: Montserrat. La seva visita és una veritable aventura i no us deixarà indiferent. És molt recomanable aprofitar aquesta visita per passejar també pel nucli antic de Collbató. Des de la cova també es pot fer la excursió de muntanya fins a la Santa Cova de Montserrat. (+info)

11. Sant Salvador de les Espasses (Esparraguera)
Una excursió magnífica en un paisatge únic i espectacular amb la omnipresència del massís de Monserrat. Un racó ple d’història i veritable niu d’àguiles. (+info)

12. Monestir romànic de Sant Ponç (Cervelló-Corbera de Llobregat)
Sant Ponç és una de les grans joies del romànic català del s. XI. Un monestir enclavat en l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. Un lloc únic que transmet pau i serenor. Xucleu la energia positiva que us pot transmetre les oliveres centenàries del seu voltant, abraceu-les. (+info)

13. Església romànica de Santa Maria de Cervelló i Castell de la Baronia de Cervelló (Cervelló)
Un racó màgic ple d’història en un entorn natural preciós amb vistes al Puigvicenç, una de les muntanyes més significatives de l’Ordal. Un lloc molt recomanable pels que busqueu un lloc de pau i serenor en un racó on el romànic de Sant Maria construït amb pedra vermella no us deixarà indiferent. El castell, destruït per Felip V, va ser el centre d’unes de les més poderoses baronies de Catalunya. (+info)

14. El Montpedrós i el Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló)
El Montpedrós és una de les muntanyes més característiques que formen part de l’horitzó del Delta del Llobregat. Juntament amb el Montbaig, el Fustera i el Pi d’en Cartró formen una serralada litoral que són els contraforts del massís del Garraf-Ordal. Una excursió a aquest lloc us donarà la satisfacció d’unes vistes excel·lents a les Muntanyes de l’Ordal, a Collserola i a la Vall Baixa del Delta del Llobregat, però alhora podreu contemplar la misteriosa “Roca Sagrada”, la Toratxa (la resta més evident de l’antic Castellnou de Cervelló) i l’ermita de Sant Antoni envoltada d’un entorn molt agradable. (+info)

15. Museu de les Eines de Pagès i Ermita del Remei (Sant Climent de Llobregat) Aquest museu és una veritable joia etnogràfica amb eines i màquines que formen part d’un passat que ja comença a ser llunyà en el nostre entorn. A pesar de que bona part de les peces necessitem una urgent restauració perquè és un museu creat per voluntaris i que per tant, necessitaria la intervenció de les autoritats competents, moltes peces són magnífiques com són la col·lecció de premses de vi del s. XVII i XVIII. El museu està enclavat en l’edifici gòtic de l’antiga rectoria de l’església parroquial de Sant Climent on podrem admirar el campanar d’estil romànic. Aprofiteu aquesta visita per fer una petita excursió fins l’ermita del Remei, un encantador racó ple de pau i serenor. (+info)

Observació astronòmica des de Sant Ramon

El passat 11 de juliol va tenir lloc a l’ermita de Sant Ramon de Sant Boi, situada al cim del Montbaig, una primera observació astronòmica per celebrar el 40è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna. L’esdeveniment estava organitzat per l’Òmnium Cultural de Sant Boi, la Federació Garrofers i el Consell de Medi Ambient i Entorn Natural de l’Ajuntament de Sant Boi. I van col·laborar els membres del grup Astrofels, aportant els seus telescopis particulars i els seus ordinadors.

Com podeu veure a la foto, està clar que el cim del Montbaig no és el millor punt d’observació de les estrelles ni dels planetes atesa la contaminació lumínica que comporta la ciutat de Barcelona i la resta de poblacions del Delta del Llobregat; però des de l’ermita de Sant Ramon se’ns mostra per la nit un entorn màgic que ens permet una observació introductòria inicial per conèixer el nostre univers.

Les genials explicacions d’en Jordi García Pardo ens vam aleccionar a tots els presents en com és un telescopi i en com funciona l’observació astronòmica.

A estat una magnífica idea i crec que aquesta activitat s’ha de repetir a partir d’ara tots els anys.

Us recomano que també veieu el bloc http://astrofels.blogspot.com/

Sant Boi recupera el conreu de la vinya a Can Palós

Molt probablement, fins a finals dels anys 50 del segle passat, van existir els darrers conreus de vinyes a les muntanyes del terme de Sant Boi. La fil·loxera que es va propagar durant el s. XIX va obligar als pagesos a canviar el conreu de la vinya per altres de secà com el de la cirera, o simplement, a abandonar l’activitat agrària deixant pas a una colonització sistemàtica I selvàtica del bosc. Els quilòmetres i quilòmetres de marges de pedra seca en son testimoni d’aquest passat.

El passat mes de gener, la finca forestal municipal de can Palós també va patir els estralls de les fortes i tràgiques ventades que va patir Sant Boi, la comarca del Baix Llobregat i altres racons de Catalunya.

La ventada va destruir una gran massa de pins blancs molt espigats que es trobaven en el cantó sud de la finca, en un vessant de marges de pedra seca o precisament havia estat l’antiga vinya de la masia. En aquest espai, el departament de medi ambient de l’ajuntament de Sant Boi ha decidit plantar uns 1000 peus de vinya de les espècies samsó, garnatxa i carinyera.

El terreny de can Palós, com bona part de la zona muntanyosa de Sant Boi i dels voltants, està format per llicorelles, essent un terreny molt preuat pel conreu de la vinya ja que aporta un valor afegit al vi (al Priorat, la conjunció de llicorelles i del clima és el que fa que els seus vins tinguin l’anomenada que tenen).

La masia de can Palós que pertanyia a l’antiga Quadra del Llor i va ser construïda a finals del s. XVII inicis del s. XVIII (veieu el meu post “L’enigma de Can Palós”), ha estat consolidada en un primera fase per l’ajuntament de Sant Boi amb l’ajut d’una escola taller que va treballar en aquest lloc de l’any 2003 al 2005. L’ús de la masia està previst destinar-lo a activitats d’educació ambiental i de casa de colònies.

I precisament, i pensant en clau d’educació ambiental, es vol recuperar la vinya de can Palós i les dependències que estaven destinades a fer vi.

Crec que el projecte és un encert, perquè recupera un ús que té un alt valor educatiu, ambiental i paisatgístic (recupera el paisatge agro-forestal que va existir als s. XVIII i XIX) i que és original pel que fa a les cases de colònies que existeixen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Necessitem singularitats…

“Barcino” de Maria Carme Roca

“Barcino” és un regal pels lectors de novel·la històrica i pel amants de l’època romana que ens fa Maria Carme Roca. Aquesta novel·la us xuclarà el temps que destineu a fer volar la vostra imaginació i –com si fos una màquina del temps- us trobareu envoltats per escenaris del món romà d’una Barcelona quan es deia Barcino.
La novel·la ens parla de la vida d’un personatge barceloní -amb tints d’heroi- que va existir de veritat al segle II: Luci Minici Natal Quadroni Ver.
A Maria Carme Roca li va estimular molt utilitzar aquest personatge; el motiu és que ella va néixer al carrer Sant Domènec el Call, a la Barcelona antiga on estava la ciutat romana de Barcino. I la casa on va néixer –translladant-nos en la màquina del temps- estava a pocs metres de la domus de Luici Minici… Interessant, oi?
La novel·la retrata magistralment a un Luci Minici que és el l’home bo i just de la pel·lícula –tenint en compte el context històric del moment- que pateix des de la seva infància una lluita psicològica amb un dolent que es diu Teseu.
La novel·la seria digna de ser traslladada a la gran pantalla convertida en una d’aquelles espectaculars pel·lícules de romans.
I si voleu un consell final… Abans o desprès de llegir aquesta magnífica novel·la, visiteu les ruïnes de Barcino anant a la Plaça del Rei i baixar a elles des de l’interessant Museu d’Història de de Barcelona; si no heu anat mai, al·lucinareu.

Us recomano llegir també el meu post sobre el llibre "El monestir proscrit" també de Maria Carme Roca.

Música recomanada (XXIV) “Beyond Grand Canyon” i “Magic Forest” de Nicholas Gunn

S'hi ha una música que m’agrada és la que s’interpreta amb els diferents tipus de la flauta. M’agrada adquirir música clàssica on tingui protagonisme aquest instrument. I també he recopilat molta música composada per flautistes que s’integren en les anomenades “noves músiques” o l’anomenada música “new age”. Dins d'aquest gènere, Nicholas Gunn és, sens dubte, el meu compositor preferit, encara que es pot considerar un “multi instrumentista” total.
Bona part dels temes dels diferents àlbums de la dilatada discografia de Nicholas Gunn estan inspirats en els espais naturals dels Estats Units (El Grand Canyon, Great Smoky Mountains, Yellowstone,...); inspiració saltejada amb una clara influència de la música nativa nord americana, sud americana i espanyola.
La música de Nicholas em transmet la frescor de les muntanyes –en serio- i aquests dies de tanta calor, la música fresca també refresca...
Com afirmava Manuel Lemos en una entrevista que va fer a Nicholas Gunn per la revista World Music, la música de Nicholas “es como cerrar los ojos y dejar acariciarse por el viento sentado en una roca de la montaña”.

Vicenç Ferrer, un heroi de la humanitat.

“Fer és la millor manera de dir”. Aquesta frase d’en José Martí ja fa temps se’n va enganxar amb el meu pensament de que aquest món necessita menys discursos i més i fets i actuacions per millorar-lo.

Els meus herois personals són les persones que fan i fan com en Vicenç Ferrer. Les persones que -de veritat- ajuden d'una forma callada, tranquil·la i abnegada, a transformar una societat d’injustícies i de pobresa en una societat humana, justa i digne. Persones que tenen l’únic interès d’ajudar als demés. Persones que són positives de mena.

Sento tristor per la mort d’en Vicenç Ferrer però alhora alegria per veure la transcendència en el mitjans de comunicació que ha tingut la seva obra que ben segur ajudarà a que la Fundació Vicente Ferrer continuï amb el seu legat de treballar pels més pobres de la Índia.
I sento orgull perquè a Catalunya i a Espanya hi han molts cooperants –laics o religiosos- com en Vicenç Ferrer que treballen pels demés al nostre país i fora de les nostres fronteres. Aplaudeixo que el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació hagi decidit nomenar amb el nom de Vicente Ferrer el premi als cooperants.

I sento vergonya quan veig en que es gasten els diners de tots els ciutadans alguns polítics, en el que guanyen algunes persones com a directius o en operacions d’especulació o amb el que es gasten alguns clubs de futbol en la compra de jugadors...

Quin rendiment humà hagués tret en Vicenç amb els milions d’euros que s’han pagat recentment per un sol jugador de futbol!

Homes com en Vicenç Ferrer ens recordem que hem de fer –en la mida que puguem- alguna cosa per millorar la nostra societat i el nostre món.

El curiós pont del Montbaig

De les troballes arqueològiques del patrimoni històric que s’han trobat al Montbaig, aquest pont és potser una de les més curioses.

Al setembre de 2005, mentre es realitzaven tasques de neteja d’arbres cremats pel pavorós incendi del juliol del mateix any, es va trobar aquest curiós pont en la capçalera d’un torrent que baixa pel Montbaig des de la cruïlla que formen el camí de l’ermita que puja per la font de Gualbes i el camí vell de Sant Ramon.

El pont fa uns 2,5 metres d’alçada i 1 metre d’ampla amb un arc de mig punt; aquest arc està construït amb maons prims i la resta del pont amb llicorella.

Es tracta d’una construcció ben curiosa, perquè és una construcció molt ben feta que donava servei a un camí amb una ampla només d’un metre per on no podia passar un carro, encara que si una mula. Cal assenyalar que les pistes forestals que avui existeixen, fa 200 anys no hi eren; i aquest pont era d’un camí que avui en dia s’ha perdut.

La datació de la construcció d’aquest pont és difícil de concretar. Encara que per la tipologia dels materials podria ser una construcció dels segles XVIII-XIX.

A la foto, tècnics del Museu de Sant Boi inspeccionant la troballa el setembre de 2005.

Racons del Baix Llobregat (VIII). Sant Salvador de les Espases.

Si ha un racó del Baix Llobregat que es pugui considerar com a espectacular i èpic és Sant Salvador de les Espases.
Aquest racó fronterer amb la comarca del Vallès Occidental seria la escenografia perfecta d’una pel·lícula d’aventures on es necessités les runes d’un castell, d’una muntanya que fos un niu d’àguiles i que donés la imatge d’un territori fronterer.
I efectivament, l’origen de Sant Salvador de les Espases podria havia estat el d'un punt fronterer de l’antiga Marca Hispànica que l’emperador Carlemany va crear per defensar el seu imperi front l’avanç dels àrabs a la Península Ibèrica, encara que a nivell documental no sembla citar-se fins a finals del s. X.
I perquè un lloc que desprèn pau i serenor des del s. XVI com a santuari, uneix el nom de Sant Salvador i un estri de guerra com és la espasa?
Com en molts llocs, les llegendes donen la resposta: El compte Borrell de Barcelona, a inicis del s. XI, va lliurar una tremenda batalla en aquest indret contra els àrabs invasors i sembla ser que el comte, davant de l’atac ferotge de l’invasor, va demanar ajut al cel i aquest li va enviar una pluja de espases de foc contra l’enemic.
Des de l’explanada que hi ha davant de la entrada de la ermita, podem gaudir d’una espectacular visió del conjunt de la serralada de Montserrat on ens podem imaginar aquella suposada pluja d’espases.
A Sant Salvador de les Espases només es pot pujar caminant per diverses rutes. Jo, us proposo que pugeu des de la carretera asfaltada que dona accés a l’antic balneari de la Puda (un trencall de la carretera que va de Martorell a Manresa, abans d'arribar a Monistrol de Montserrat), on podreu aparcar el cotxe i trobar un senyal que indica l’inici del camí.
És una agradable excursió on els nens i les nenes poden fruir de la fusió de natura, patrimoni històric i llegenda que ofereix aquest lloc (aneu en compte amb les espases que us caiguin...).

Us recomano llegir també la informació que aporta aquest bloc:

http://esparregueraciutatdelmeucor.blogspot.com/2006_11_01_archive.html

Presentació de "el marge" a la III Trobada de blocaires

En el marc de la III Trobada de Blocs, Fèisbuc i Birres de la Xarxa Santboina celebrada el pasta 30 de maig, vaig tenir l’honor d’estar convidat a presentar el meu bloc.
En el mateix acte, dedicat als blocs relacionat amb el medi natural, l’amic Andreu Burguera també va presentar el seu interessant bloc “Golbes, el racó del naturalista”.
Vaig aprofitar aquesta oportunitat per fer balanç del que ha estat aquest 15 mesos de funcionament del meu bloc i explicar les meves gratificants experiències personals al respecte.
Unes de les coses que vaig explicar és que el perfil de les persones que s’interessen pel meu bloc és de gent interessada pel senderisme, la natura i el patrimonis històric de l’àmbit de Baix Llobregat.
I a nivell de dades, “el marge” ha tingut més de 12.000 visites fetes per uns 8.000 visitants (una mitja de 30 visites i 18 visitants per dia). Son dades engrescadores i que m’animen a continuar amb aquesta tasca divulgadora de fer aquest bloc.
Al final de la meva presentació vaig dir que “en aquesta vida diuen que s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i fer un llibre... Jo, afegiria, i fer un bloc”

Si voleu veure la meva intervenció i la resta de la trobada, us convido a veure el reportatge següent que van fer Ricardo Caballero i Paky de López en Imatges de Sant Boi TV:

Sant Boi recupera la pedra seca (II)

Tal com us informava en el meu post http://elmarge.blogspot.com/2009/04/sant-boi-recupera-la-pedra-seca.html, des de ja fa alguns mesos, un pla d’ocupació gestionat pel departament de medi ambient de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, està realitzant tasques de reconstrucció de marges i cabanes de pedra seca al Parc Forestal del Montbaig.

Desprès de reconstruir una cabana de base rectangular i un conjunt de marges a la zona recuperada del Pla de la Verge, s’ha recuperat aquesta cabana de base circular a prop de l’ermita de Sant Ramon.

El passat 20 maig, i en el marc de la Festa Major de Sant Boi, un grup d’unes 50 persones van tenir l’oportunitat de veure aquestes construccions recuperades i rebre explicacions de com s’ha fet, essent molt enriquidor per les persones que vam assistir (Us recomano que veieu el reportatge que va publicar M. Àngels Branchadell al bloc de l’associació Bici Baix Llobregat http://bicibaix.blogspot.com/2009/05/pedra-seca-al-montbaig.html).

Estudiosos del Camí Ral visiten el tram recuperat de Sant Boi

El passat dimecres, 13 de maig, vaig tenir l’honor d’ensenyar, als següents estudiosos, el tram recuperat del Camí Ral que anava de Sant Boi a Vilafranca: Francesc Sánchez, regidor de cultura de Begues, Xavier Parellada del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), Jaume Vendrell, tècnic de cultura de Sant Climent de Llobregat, historiador i autor de l’interessant treball “...In Locum Vocitatum Almafar...” i Miquel Vives, geògraf i autor de la imponent tesi “L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix”.

L’any 2005, vaig tenir el meu moment “sàpiens” de descobrir aquest tram i, l’any 2008, de dirigir els treballs de recuperació que va efectuar el mòdul forestal del Taller d’Ocupació de Sant Boi que comandava l’amic Andreu Burguera.

Aquests estudiosos van destacar la singularitat del tram recuperat per haver arribat intacte fins als nostres temps desprès d’haver estat més de 100 anys abandonat degut a la construcció, a principis del segle XX, de la carretera de Sant Climent de Llobregat.

També vam visitar el veritable Estret de Roques (veieu el meu post al respecte), una antiga excavació efectuada entre llicorelles amagada entre la vegetació que havia permès tenir un recorregut molt més rectilini entre Sant Boi i Sant Climent en l’època que la única via de comunicació era l’antic Camí Ral (una característica, per cert, dels antics camins romans).

En aquests moments el CEB de Begues està impulsant, conjuntament amb el grup de Recerca d’Olesa de Bonesvalls, una important tasca de investigació documental i sobre el terreny, dels trams del Camí Ral entre Sant Climent, Begues i Olesa. Ben segur que aquesta feina permetrà un recuperació total del Camí Ral obrint moltes portes a la creació d’un recorregut eco turístic que passarà per espais naturals com el Parc Forestal del Montbaig o el Parc Natural del Garraf i per interessants racons de patrimoni històric lligats a la història del Camí Ral com la Torre Benviure del s. XI i l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls del s. XIII.